Home, sweet home...

Vinga, anem a fer una mica de cultureta...

Això és Augsburg.

Les estrelles grogues és on vivia i on visc ara. Ara visc a la de més a la dreta (Am Schwall).

L'estrella verda és la Brunnen, la font on ens vam passar el passat cap de setmana i la terrassa oficial de pis d'abans i de la Tina.

I l'estrella vermella és la City Gallerie, unes galeries tipo l'Illa.

SKA FOREVER

Super Jura-Fete. El millor de la festa: l'últim concert ska. I jo amb un esguinç a l'esquena... ai ai ai...

Nova beguda d'aquest estiu: cafè amb suc de llimona i glaçons!

I si voleu que estigui bo... unes quantes cullarades de sucre!!!!

* Recepta Belén.

regal espontani...

diguem que no sóc d'aquelles persones que quan algú proper fa els anys vagi a una botiga i li compri quelcom. No. O tinc una idea brillant i tinc temps per a portar-la a terme o la persona es queda sense regal.

Tara. Ni idea de què regalar-li. És tan selectiva, tan diferent a mi (en certes coses), keine Ahnung!!!

Total, ahir em poso un devantal (típic dels baretos alemanys) per a poder cuinar les braves per a la festa d'aniversari / grill / tapas abend i la tia s'enamora del devantal!!! I jo "pos valen, ja tinc regal d'aniversari!". I com que el tenia repetit (el devantal), pos de conjunt les dues Gastgeberinnen!!! ;)

Què passa quan el teu jefe no ve a treballar i la companya es queda a casa per incubar la menangitis?

només ens faltava això... la Sabine (la que tenim de "pràctiques") va estar a una festa el divendres passat on una noia tenia la menengitis (o com s'escrigui) i dilluns la van avisar que havia d'anar a la farmàcia a comprar antibiòtics pq era altament contagiosa i perquè la noia aquesta estava molt malament (la pobra la va palmar el mateix dilluns). Total, que evidentment fem quedar la Sabine a casa a incubar la menangitis i ens quedem aquí treballant per a tots... fent hores extres com uns lokus i sent tan creatius com podem.

Per sort d'aquí a un mes exacte: JAPÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Organitzar una festa sorpresa...

I la Tara es pensava que només brindaria amb sa germana i amb mi! ja ja ja!!!!

La gent ja estava avisada des de divendres / dissabte. Els ingredients ja estaven a la nevera del Dan (que havia de tornar diumenge a les vuit) i la recepta la vaig anar a buscar diumenge a casa la marie.

Tara anava al teatre a l'aire lliure a les 8. Però just llavors el sol va desaparèixer, el cel es va posar negre i semblava que s'anés a acabar el món!!!! Pànic, què passa si no hi ha funció??? no podré fer el pastís, ni la Bina podrà decorar l'habitació!!!!

Per sort teníem una espia al teatre: la Marie també hi anava. I ens va anar informant de la situació... uff...

Al final vam poder fer pastís (uá nens, quina delícia el pastís de quark de la marie!!!), preparar decoració i anar a buscar a la gent... ÜBERRASCHUNG!!!!!!!

Va acabar bufant les 28 espelmes i espero que se li compleixi el desig!!

ALLES GUTE TARA!!!!!!!!
(i jo encara sense regal!)

Capitol 4: Post MAX06 > Diumenge

Les onze del matí. Jo flipant que l'Águeda estigués de peu i pensant "no, per favor, no, vull dormiiiiiir!!!!". Gran idea: com que fa tan solete, anem a un llac i allà ja podrem dormir. No m'ho creuré mai més!!! Això de què vas a un llac i dorms és un enganya sogres.

El llaquet però genial! una cosa idíl.lica total, ideal per a nedar i fer quilòmetres i més quilòmetres. Molt xul.lo!

Després de què se n'anessin l'Águeda i la Belén (sniff sniff), vaig acabar fent dues migdiades de mitja hora cada una. Aprofitant cada segon per a aclucar els ulls!!!

Capítol 3: MAX06 > Dissabte

2/4 de 9 del matí... què faig amb els ulls oberts?? Haaaaallooooo!!! Que avui és dissabte i no he d'anar a treballar!!!! Tanco els ulls. Em moc durant mitja hora pel llit fins que m'adono que no té sentit moure's en un espai tan petit si tinc tot el pis i tot Augsburg per on poder-me moure. Així que BON DIA, BADIA!!!!!

Fins a les 2 vaig estar fent tot allò que s'ha de fer un dissabte: endreçar, escombrar, fregar, anar al mercat i a comprar, etc. També vaig estar confabulant amb els veins i la Marie la festa sorpresa que li vam fer el diumenge a la Tara. Amb això la Belén i l'Águeda de Madrid (que van fer ERasmus l'any passat a Jena), s'anaven acostant a Augsburg amb el cotxe.

Quan van ser aquí vam anar a veure el partit d'Alemanya contra Suècia al Pavian, on ens vam trobar a tot el món: Tina, Daniel, Frank, Liza, Bernhard, Tara i germana, etc.

Dps vam tornar a casa i fer una mica el gos, vam preparar beguda (sangria feta en una regadora) i mooolt moooolt tard, vam sortir. El grup que tocava ja havia acabat, total, la maxstraße sense música i amb bastant gent. I qui li va posar la banda sonora?? nosaltres!! ens vam passar la nit cantant: "Ohne Frankreich fahren wir nach Berlin", "Con Agneta/Belenchen/Nurieta nos vamos a emborrachar", "A por ellos, oéé" i aquestes cançons en deu milions de variacions.

A mitja nit (devien ser les 2) vam haver d'anar a repostar beguda pq se'ns havia acabat. I dps de fer més barreja a la regadora, vam tornar a la maxstraße (a la font) i vam continuar cantant i regalant caramels a tot déu: segurates, anglesos que es van acabar banyant a la font, uns d'un pis que ens van saludar des de la finestra, etc, etc.

I amb la conya se'ns va fer de dia i com que ja no podíem fer tan el gilipolles com haguéssim volgut, ens en vam anar a casona... les sis del matí. Bona nit!!!!

Capítol 2: MAX06 > Divendres

Divendres ens vam conxanxullar amb la Rosa i els vam fer creure als altres que jo havia de ser a Augsburg a 2/4 de 4 i per tant entre les 2 i dos de tres havia de pirar-me-les... ;)

Total, a les 4 ja era a casa i amb la Sandra i el Carlos vam anar a veure el partit d'Epanya!!! Sí, sí, tot per al Puyol (com diria la Nurieta)... o tot per la festa i l'ambient.

I amb això ja vam tenir plans per tota la nit. Jo a les set volia anar al cine; la Nurieta havia guanyat entrades i com que no hi era me les va donar a mi. Ningú s'apuntava, volien sopar primer... Al final vaig timar la Tara pq em truqués al cine i em canviés l'hora de la sessió (sí sí, encara hi ha coses que no m'atraveixo a fer sola, ups!). Total, que tenia cine a les 9.

Sopant sopant a casa la Sandra vaig convèncer la Marie perquè anés amb mi al cine! Vam anar a veure una pel.li francesa: Malen oder lieben (pintar o estimar). Un trunyo total amb una trama surrealista on hi ha més d'un canvi de parella voluntari i espontani, on et preguntes: això no passa a la vida real oi? sinó bitte bitte, si algú ho ha viscut mai, que m'ho digui, I want to know more!!!

Després ens vam trobar amb les altres per anar a la Maxstraße. Mica en mica van anar desapareixent tots fins a quedar-nos la Sandra i jo. I on vam acabar? A la Brunnen, a la font, punt clau d'aquest cap de setmana!!! Xerrant del veinet de les punxes.

Capítol 1: MAX06 > Dijous

Amb la Rosa de Jérez de la Frontera (la coordinadora de projectes) ens vam (haver de) quedar treballant fins les 22.30h. Aquí tot va a última hora i toca pringar. Per sort vam tenir una brillantíssima idea que al client li ha agradat molt. Gott sei Dank!

Total, jo havia quedat amb Núria i Vanessa per anar a fer un beure a la Maxstraße i per despedir-nos (elles han estat aquest capde al Southside) i quan vaig arribar, a 1/4 de 12 de la nit, ja se n'havien anat a casa... total, que vaig anar d'un cantó a l'altra de la Max buscant algú amb qui poder fer un beure.

Quasi al punt de la desesperació, sento "Núria!!!", dirigeixo la mirada cap a on venia la veu i veig la Gianna (itiana amiga de la nurieta) amb el Nieto, el Jon i altres. Se'm va il.luminar la cara!!! Danke Danke Danke, que feliç! I el colmo de la felicitat va ser quan el Nieto em va oferir birreta i jo me li vaig polir quasi mig got! mmmmm... que bona que estava!!!!!

Al cap de 15min el Nieto i la Gianna m'havien abandonat, però per sort en Jon i un amic seu, el Ben, es van quedar. I amb ells, a part de provar el tabac del Kazaschtan (com cony s'escriu el nom d'aquest país????), vam fer un altre beure i vam estar una estoneta al Peaches (bastant antro pijo, però la música tà guai per fer festa... em vaig adonar que conec bastaaaaantes cançons tradicionals alemanyes, d'aquestes de les quals els joves alemanys s'avergonyeixen però que cada cop que fan festa guarra les posen!

MAXFEST FOREVER!

un any més hem sobreviscut la MAXFest... uff, però com... només cal que us digui que ahir dilluns em feia mal tot i va ser arribar a casa a les 8 i a 2/4 de 9 ja estava clapant. Ja no recordava què era dormir 10 hores!!! i sembla que el meu cos tampoc se n'ha adonat gaire. Millor que ahir sí que estic, però... uff... encara necessitaria 10 hores més i 10 més i 10 més i bis bis bis.

La Max06 ha estat un continuu de festa des de dijous nit fins diumenge. Ara bé, això es combina amb uns dies estressants de feina. I el resultat: 20 hores de dormir en 4 nits i quantes hores de festa? no me'n recordo... però tenim vídeos i fotos i segur que els augsburgurians es recorden d'aquelles tres noies que dissabte a la nit no van parar de cantar per la Maxstraße fins que va sortir el sol i més.

els "temps millors" ja han arribat

Aquest cap de setmana passat hem votat l'estatut. Catalunya ja no té l'estatut de l'any en què vaig néixer, sniff sniff, ens hem fet grans i ara tenim un estatut millor encara que només sigui a nivell de llengua i cultura i no de finançament. No em posaré a discutir sobre l'estatut perquè tampoc sóc una experta en el tema com mon pare, la Roseta de Tuixent o la Núria de Balaguer. Però nens, alguna cosa ha canviat!!!

Avui m'he anat a fer el passaport al consulat espanyol de Munic i no he hagut d'utilitzar la "lengua del imperio"!! Per fi, en una institució espanyola a l'estranger he pogut utilitzar la meva llengua materna!!!!! no sabeu quin alleujament he sentit quan m'he adonat que el que m'atendria parlava valencià. Doncs m'he sentit "com a casa", encara que a la paret hi hagués una foto del monarca.

tornem-hi...

I després de l'eufòria ve el baixón. Per sort el d'ahir es va superar prou ràpid, fent teràpia amb la meva súper companya de pis, la Tara, i invitant els veinets (Sandra, Dan i Stefan) a veure el partit d'espanya - tunísia a casa. No ho vam fer per Espanya, sinó per la companyia, el partit era només l'excusa... ;)

I avui: feedback de casa. Ja han sortit els resultats de la cursa d'orientació de divendres passat al parc de Puigterrà i també s'han penjat vídeos a la pàgina www.tvmanresa.tv a l'apartat de reportatges esportius, en els que hi posa "castell". Merci Txelleta! I en Dani m'ha enviat una foto de CASA!!! MI CAAASAAA!!!! Ala, qué bonitu!!! Merci merci!!!

Ah, ahir vaig rebre info sobre el work camp que faré a Japó. Això és com anar de colònies altre cop. Quina gràcia i quina emoció, ai ai ai!!!

Petonets!

Post: aquí unes quantes fotos del diumenge de Patum...

dia zombi

avui m'he llevat a les 5.15 del matí i he fet moooooolts quilòmetres per poder anar a treballar. Porto tot el dia intentant tancar els ulls, però no puc!!!! no és que no vulgui, no em deixen! sniff sniff

he tornat lesionada, amb una temperatura corporal definitivament més elevada que la de la resta dels alemanys (necessitem realment l'aire condicionat si a fora -només- estem a 28???)...

54 74 90 2006...

no no no, no són els números d'un sorteig de loteria!!!! Wir werden Weltmeister sein!!!

Avui torna a jugar Alemanya i m'ho perdré!!!!! sniff sniff!

Aquestes últimes nits no hi ha qui dormi, que si ara ho cel.lebren els italians, ara els brasilenys, però és que a Alemanya hi ha gent de totes les nacionalitats o és només una excusa per sortir al carrer amb aquest bon temps que fa i veure birreta i fer festa???!!!

visca Alemanya i el Mundial!!!

Per fi, per fi hem aconseguit tenir algo de festa semblant a allò que tenim al sud aquí dalt a Alemanya!

Divendres passat va començar el mundial amb el partit d'Alemanya contra Costa Rica. Amb els de la feina vam marxar cap a les tres del migdia a veure el partit. Volíem anar al súper Fanpark que han muntat a l'Olympiapark, però quan dps d'haver agafat el metro, caminat dos o tres quilòmetres i agafat l'strassenbahn (pq el metro anava a petar) ens van dir que ja no deixaven entrar a ningú més, vam decidir retornar al centre de Munic i provar sort als jardins anglesos, on al Biergarten de la torre xina havien muntat també una pantalla gegant. Per sort no vam ser dels últims en arribar-hi i vam poder muntar-nos la nostra paradeta amb dues taules i un banc. Al final vam acabar sent uns 12!!! i tots amb la bandera d'alemanya o pintada o calcomaniada a la galta!

Aquí en teniu una prova:

pugen les temperatures, brilla el sol i la vida és bella!

Avui és dimarts i demà, per fi, dimecres 14 de juny!!!!! A dos quarts de deu del vespre arribo a BCN i per fi, dps d'un mes i mig (no és gaire, oi? però sembla una eternitat!!!), veuré la meua xamaneta boniqueta!!!! Txelleta, com te trobo a faltar!!! sniff sniff... Molt feliç de veure-us a tots ben ben aviadet!!!!

petonets petonets petonets, he de currar moltíssim, que sinó no em deixaran marxar!!!!

em quedo a mig camí...

al final hem decidit quedar-nos a jena i fer baixar la mimi... sniff sniff... berlín, du mußt noch ein bisschen warten. Bé, a veure si el proper cop que sigui berlín, puc agafar un bitllet súper barat i pujar-hi en avió. és que sinó el viatge és realment un pal!!!

Ara de l'únic que tinc ganes és d'una bratwurst!!!! mmm... lecker lecker!

que tingueu un bon cap de setmana. aquí (a l'est) fa moooooolt soooool!!! i avui farem pic-nic!!!!

besets. núria

cap a la capital falta gent...

Dilluns és Pfingsten, àlies segona pasqua o què sé jo com més es diu. Sí, sí, altre cop festa! Visca la Baviera, el Land amb més festes d'Alemanya! I per a celebrar-ho me'n vaig a veure la Mimi a Berlín. Avui passaré primer per Jena i després amb la Sabina i la Maria ens n'anirem demà cap a la Bundeshauptstadt. Que bé, estic ben emocionada, és com un Weltreise i és que Berlín em queda molt però que molt lluny... i ara feia un any, des que van venir el David i la Rosa, que no hi anava. sniff sniff...

Al final m'he decidit provar això que a Alemanya fan tants joves: Mitfahrgelegenheit, àlies "viatjar amb algú". He buscat algú que pugi aquesta tarda cap a Jena i que tingui lloc al cotxe i a les cinc hem quedat i apa, en comptes de pagar 30 euros en pagaré 10! Genial, oi? Doncs ja us ho explicaré dimarts que ve... això de viatjar amb desconeguts no m'ha atret mai, però si tothom ho fa per què no jo també??

Nens, ahir vaig tenir l'última entrega de la UOC... uff, quin curro que va ser! A sobre, cap a quarts d'onze del vespre va i em cau el te al teclat i com que la meva companya de pis té un portàtil i per tant no em podia deixar el seu teclat, doncs me'n vaig a casa dels veinets. Per sort un d'ells no hi era i el Dan em va deixar el seu teclat, que vaig haver de tornar a 2/4 de 3 de la nit!!! I és que si jo vaig a dormir tard, el Dan va a dormir mooooolt d'hora, però no de la nit, sinó del matí! I no és que surti ni vagi de festa, sinó que -com diu ell- s'ha de mirar els partits de la NBA, capítols de Lost i què sé jo què més.

MAHA, et trobarem a faltar!

Després d'haver homenatjat tan la Kantine, toca ara el Maha. El Maha té la fama de ser un dels únics llocs alternatius d'Augsburg. Els dimarts és obligat anar-hi, fins les 10 és entrada gratis i és on van tots els estudiants. Música? Doncs indie, alternativa i a la "sala verda" reggae. A vegades (tan esperades per a mi) tb posen ska!!!!

Doncs res, aquest dimarts va ser l'últim dimarts Maha, ja sense les barres i mig desmontat, només amb birra i música. Es traslladen, se'n van encara més a prop de casa, al costat del Chorizo. ARa sí que només he de pujar el carrer del Mo'Town i ja hi sóc!!!

Peneta peneta... on anirem dimarts que ve?? A la Kantine??? ;) Why not, letztendlich la Kantine a mi em mola més!

Besitus