canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dimarts, de juny 20, 2006

tornem-hi...



I després de l'eufòria ve el baixón. Per sort el d'ahir es va superar prou ràpid, fent teràpia amb la meva súper companya de pis, la Tara, i invitant els veinets (Sandra, Dan i Stefan) a veure el partit d'espanya - tunísia a casa. No ho vam fer per Espanya, sinó per la companyia, el partit era només l'excusa... ;)

I avui: feedback de casa. Ja han sortit els resultats de la cursa d'orientació de divendres passat al parc de Puigterrà i també s'han penjat vídeos a la pàgina www.tvmanresa.tv a l'apartat de reportatges esportius, en els que hi posa "castell". Merci Txelleta! I en Dani m'ha enviat una foto de CASA!!! MI CAAASAAA!!!! Ala, qué bonitu!!! Merci merci!!!

Ah, ahir vaig rebre info sobre el work camp que faré a Japó. Això és com anar de colònies altre cop. Quina gràcia i quina emoció, ai ai ai!!!

Petonets!

Post: aquí unes quantes fotos del diumenge de Patum...



2 Comments:

Anonymous Mercè Vinyes said...

Hola Núria, tu no sé si em conèixes, soc la mare de l'Arnau i Ferran Barrios, germans del Pau i el Guillem.
M'ha fet gràcia escriure't perquè m'encanta la teva pàgina Web. Des que hi vaig entrar, mirant la pàgina dels comentaris del Pau, cada dia m'he la miro. Ahir li vaig comentar amb el Guillem i em va dir,: escriu-li que li farà gràcia. Records d'en Guillem. Al.lucino una mica amb la moguda de vida que tens, però és millor així. Disfruta de la vida. Però també aniria bé que dencansesis una mica de tant en tant.
Bé , prou, que vagi molt bé el viatge al Japó.
Petons de tota la familia Barrios.

10:31 a. m.

 
Blogger niaixoniallo said...

Ei Mercè, merci per escriure. I tant que m'ha fet il.lusió veure el teu comentari, sempre anima saber que hi ha gent que realment segueix el blog...

No recordo haver-te conegut mai en persona, però evidentment he sentit parlar de tu.

Doncs res, per vosaltres també una abraçada ben forta i ànims per tot allò que emprengueu!!

Petonets per tota la família. Núria.

1:40 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home