canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

diumenge, de juliol 30, 2006

ja soc a Osaka

ei gent, resulta que vaig reservar un hostel quasi extra per coreans i on no parlen res d'angles!!! flipes la nuria on s'ha ficat!

a sobre ahir buscant/lo pel carrer era horrible, ningu parlava angles i ningu sabia on era l'hostel aquest... total, que despres d'haver/ho preguntat a no se quantes persones pel carrer, vaig veure un noi que arribava en bici i vaig afanyar/me a demanar/li si parlava angles i per sort era america i tb parlava japones. El pobre em va ajudar a entendre'm amb la gent de l'alberg i dps vaig sortir amb ell i els seus amics a pendre unes birres [joder, que cares!] i res, va estar guai. Almenys vaig tenir una primera impressio de japo descrita per gent que fa uns quants anys que hi viuen. Avui potser tornem a quedar per anar a pendre algo...

i res, ara me'n vaig a donar el volt... us desitjo un bon dia i ja intentare escriure sovint.

people, ich bin in einem hostel wo sie ueberhaupt kein englisch reden, nur koreanisch...

gestern war echt lustig, konnte das hostel nicht finden und niemand hat englisch gesprochen, so als ich an der strasse einen junger mit seinem fahrrad gesehen habe, habe ich mich beeilt ihn zu stoppen und ihn zu fragen ob er mir helfen konnte... am ende war ich mit ihm ein paar bier trinken und ist schoen, weil er gegenueber vom hostel wohnt und ich denke heute werden wir uns wieder am abend treffen...

ok, ich gehe jetzt mir die stadt anschauen. habe einen schonen tag, bis bald!