Comencem la setmana desmaiant-nos!

Caram tu, quin bon començament!!!

Doncs sí, aquest cap de setmana la dermatitis atòpica m´ha fet la punyeta, tant, que aquest matí llevant-me amb uns ulls molt vermells i inflats i una pell blanca blanca (semblo una gueisha ionqui!)he decidit que s'havia de posar remei de debó. Total, que a l'arribar a la feina he anat a la metgessa que tenim davant l'empresa. Molt maja, m'ha receptat pastilles, crema i un altra crema amb cortisona (per els casos com avui) i després m'ha dit si volia que provés acupuntura per a la dermatitis atòpica. Jo li he dit que tenia por a les agulles però que estava oberta a tot si havia d'ajudar. A la tercera agulla he perdut el món de vista i me n'he anat del tot. Quan he tornat a obrir els ulls no sabia on era, no sabia ni que era a Alemanya ni res i li he demanat: "wo bin ich, wo bin ich??". Estava súper alterada, el pols normal, però m´han caigut les llàgrimes de l'excitació... dios... bé, la metgessa resignada, m'ha tret les agulles i ha dit: què hi farem, hi ha gent a la que no se li pot fer acupuntura. No entenc com hi ha gent que voluntàriament es deixen clavar aquestes coses per totes les parts del cos!!!