canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dimarts, d’octubre 31, 2006

Gràcies a la melodia de telèfon...

ahir vaig conèixer una catalana al tren de Múnic a Augsburg!!! Que fort, estava asseguda allà, escrivint el diari, quan de cop em sona el telèfon: "Núria, telèfon, Núria, telèfon" i la dona que tenia al costat es gira i em diu: "Ets catalana?". Doncs sí!

Resulta que es diu Pilar, viu a Augsburg ja fa uns anyets i treballa al Cervantes de Múnic i a la universitat d'Augsburg donant classes de castellà.

Casualitats de la vida, oi? Qui ho hagués dit que algun dia la melodia del meu telèfon em faria fer amics!! ,)

------------

Gestern habe ich eine Katalanerin in dem Zug von München nach Augsburg kennen gelernt! Wie Kraß, ich saß im Zug, habe mein Tagesbuch ganz brav durchgeführt, als mein Handy klingelte: "Núria, telèfon, Núria, telèfon" (auf Katalanisch, meine eigene Stimme, von mir aufgenommen) und die Frau neben mir dreht sich um und fragt mich: "bist du Katalanerin?". Na klar!!!

Sie heißt Pilar, wohnt in Augsburg seit fünf Jahren und arbeitet bei der Cervantes in München und an der Uni in Augsburg als Spanisch Lehrerin.

Solche Zufälle gibt's! Wer hätte es mal geahnt, dass mein Handyklingelton mir irgendwann Freunde bringen würde? ;)