canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

divendres, de novembre 10, 2006

Sí, sóc llunàtica, i què passa?

Ho reconec i qui em coneix ho sap. Sóc neuròtica, llunàtica i canvio d'humor d'una dècima de segon a l'altra. Així és com m'he passat el dia avui. Dels nervis i de mal humor quan estava al dptament de 3d amb el que no soporto i de bon humor, més o menys, quan estava amb altra gent. De totes maneres ha estat un dia per esborrar-lo del calendari.

Estic en fase de ratlladura constant. Vull canvis... NECESSITO CANVIS! Evidentment també necessito dormir i descansar més, menjar més equilibrat i quan toca, fer més esport, etc. i el fet de no tenir tot això que necessito i viure-ho només en somnis, em fa estar encara pitjor i encara em posa més dels nervis. Puto problema de notar que no controles la teva vida i que l'estàs vivint des de fora perquè no tens temps ni tens mai l'energia per involucrar-t'hi el 100 per 100... et deixes dur pel que ve i oblides allò que tenies pensat, aquells objectius fixats que més tard es converteixen en amargors i angoixes internes.

Què hi farem tu, així és la vida i jo ara mateix me les piro a CASA!!!!!!!!!!!! Wochenende, wochenende!!!!!! estic morta, ho necessito. I, avui, enyoro Manresa i Catalunya amb llagrimetes als ulls i tot... sniff sniff... Ich habe HEIMWEH!!!!!!!!!!!!!!!!

Petonets i bon capde, núria.

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Nurietaaaaa!!!
Com has passat el cap de setmana, bonica?
Tots tenim dies millors i pitjors, però és cert que de vegades tens aquesta sensació que sobrevius, que és diferent de viure! Et deixes arrossegar per la rutina diària i et dóna la sensació que no fas res per tu, que no aprofites el temps ni els moments, i això t'acaba afectant psíquicament. No em vull posar profunda, i només et vull dir que pensa que aquestes dues setmanes que venen seràn millors que la passada, perquè... Roma i Catalunya t'esperen!!!! Per tant, amics i família t'esperen amb ganes de fer-te una abraçada mooooooolt gran,. d'aquelles d'oset de pelutx, que animen molt i molt!!!!
Un petonàs, preciosa!
Rosa.

9:27 a. m.

 
Blogger niaixoniallo said...

Hoooola!!!! merci pels ànims. El cap de setmana l'he passat també una mica engoixada perquè tenia/tinc uoc i em passa com sempre que ho faig tot a l'últim moment i em poso dels nervis quan algo no funciona... per sort l'Anja, la veina, també havia de treballar i com qui diu hem passat el cap de setmana juntes, currant, donant-nos ànims mútuament, anant al cine i esmorzant, dinant i sopant juntes... ja veus, intensiu total, però almenys en duo! ;)

Per cert, l'abraçada aquest de pelutx potser la tinc demà... titi, que un noi que vaig conèixer fa un any a una festa em ve a veure demà a Augsburg!!!!!

I saps què?? ja li he dit a la Tara que a finals de febrer / principis de març deixo l'habitació!!!! ja és oficial, però no hi pensaré fins al tornar de Nadal. Canvis, canvis canvis!!!

Petonets boniqueta, una abraçada de Teletubbie!!!

1:58 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home