avui m'he llevat feliç i encara en sóc.

ahir no estava per sortir ni per trobar-me amb gent ni res de res... vaig estar pensant si anava sola al cine o si em quedava a casa vegetant. Al final vaig anar a casa la Lena on vam ser una bona colla i vam estar bebent Feuerzangenbowle (semblant al vi calent, però amb rom). El món va a tornar a somnriure i vaig veure que una cosa sí que cal per a ser feliç: tenir paciència i viure-ho tot tal com ve i no voler-se anticipar al futur... en resum: CARPE DIEM.

Merci Gemmeta. Un petó i un somnriure d'orella a orella i sense el somn: ben fort!!!! ;)