canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dilluns, de gener 08, 2007

dues setmanes de vacances i un bon any

Dues setmanes de vacances plenes de:
- dinars familiars que realment no han estat gens malament ni han fet pal
- hores i hores de dormir (ja em feia falta! i me'n torna a fer!!)
- moviment: he aconseguit anar a córrer (merci Guillem pels consells i per portar-me on em vas portar) i adonar-me que Barcelona, les distàncies, enganyen, no és pas tan gran com tothom es pensa, boicot al transport públic, anem tots a peu!!!
- m'he adonat que hi ha amics i amigues amb les quals m'entenc pitjor del que pensava o fins i tot molt millor del que mai hagués pogut arribar a somniar (ni en la utopia) en la meva vida
- molts somriures, sobretot amb les pompigirls: Marga, Albeta i Mire; sou genials, I love you soooo much!! què faria sense vosaltres?
- i què faria sense la Txelleta que m'ha acollit uns quants dies a casa seva i amb qui hem estat sorprenentment de molt, però que molt bon rotllo.
- els meus pares, que s'han portat molt bé i als quals crec que hem (amb la Txelleta) fet feliços perquè hem demostrat ser les millors filles del món (ja ja ja)
- i mooolt mooolt més: cosins amb qui cada cop hi ha més bon rotllo, amics i amigues amb qui la relació continua com si mai hagués estat fora, etc.

I un començament d'any, en què m'he sentit més com a casa que mai. Això d'obrir els ulls i veure el mar ha estat increïble. I viure la primera posta de sol a Cambrils, al far, amb la mirada al Montsant no es pot descriure amb paraules, s'ha de viure... m'encanta.

M'he decantat per una vida fàcil: de "gran" vull viure a Catalunya i vull estar amb un bon catalanet... Només vull ser feliç.

I m'he adonat que per molt que un dia pensem que entenem el "funcionament" d'aquest món, vivim enganyats... I don't understand this world anymore!!! sóc feliç, sí, molt, però pessiga'm i digues-me que és veritat!

Un petó

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

ETs un solet!
Una abraçada, xammaneta!
T' mooooooolt!!!!!

3:16 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home