fer les coses bé no costa tan...

Som persones i per tant a vegades -i a vegades massa sovint- cometem errors o ens oblidem de donar les gràcies o de fer o dir allò que fa segles que volíem fer o dir.

Em pregunto, però, si és que ens en oblidem de veritat o si realment no ens atrevim i aquesta por ens fa postposar allò que sovint ens hauria estalviat maldecaps o malentesos.

Me n'he adonat amb el trasllat. M'he adonat que hi havia tantes coses que fa un any tenia pensades fer i per a les quals no he tingut temps o no n'he volgut tenir. Pensar "això ho puc fer demà, ja ho faré" ens fa sentir a vegades molt bé. Ens alleuja perquè ens estalvia afrontar-nos amb una situació amb la qual en aquell moment no ens veiem capaços d'encarar-nos. Però per què aquesta por? per què aquesta covardia? Si quan arriba el dia i ens hi afrontem ens sentim millor? Per què ho postposem, doncs?

L'altre tema és parlar. Parlar, preguntar, comentar i donar les gràcies. Quantes vegades s'han produït malentesos pel simple fet d'haver guardat silenci i haver postposat un comentari que en un moment no hem cregut apropiat però que hagués simplificat l'entesa?
- No hi ha cap mal moment.
- Deixa-ho anar.
- Treu el tema.
- Aclareix les coses i digues allò que et neguiteja i no et deixa dormir.
- Parla amb aquella persona amb qui vols parlar fa temps, digues-li tot allò que li volies dir, sigui bo o dolent.
- Deixa que sigui l'altra persona la que decideixi si és el moment apropiat o no.

Des de que vaig tornar de Nadal he enllestit moltes moltes coses. També han canviat moltes coses en la meva vida i molts punts de vista han passat de nord a sud i d'est a oest... per tant, ara em dec trobar al sud oest ;)

Sincerament, no ha estat fàcil. Hi ha hagut moments bastant difícils, moments en què per mandra m'hagués rendit. Moments en què m'he preguntat com puc estar fent això que estic fent i en què si no hagués confiat i estat segura de mi mateixa no els hagués superat mai.

He après a donar les gràcies i espero no oblidar-me'n mai més, ja sigui verbalment o amb sorpreses (cartetes, paquetets, etc). La gent que em coneix sap que a vegades me n'oblido. Me n'oblido massa sovint. Però en el fons estic tan però tan agraïda per tot el que m'està passant... en sèrio, no us ho podeu imaginar com em sento d'afortunada de què...
- m'estimi la gent que m'estima,
- m'ajudi la gent que m'ajuda,
i de...
- poder ser on sóc, ser qui sóc i fer allò que faig.

En resum, poder VIURE LA VIDA QUE VISC.