canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dimecres, de març 21, 2007

un ocell lliure...

- com vols agafar i retenir allò que flueix i és lliure?
- com vols fer teu allò que no és de ningú ni tindrà mai amo?

...em sap greu. un petó, núria.

--------------------

ein freier Vogel...

- wie willst du fangen und festhalten das, was fließt und frei ist?
- wie willst du das deinem machen, was niemandem gehört und nie einen Besitzer haben wird?

...es tut mir leid. Ein Kuss, Núria.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Quanta raó tens, nena!
De vegades potser és egoista però un ocell ha de ser lliure, ja que si et tallen les ales, mai més podràs emprendre el vol...
Petonassos, Nurieta!
La teva Roseta.

4:38 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home