una catalana per Munic

canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dissabte, de juny 30, 2007

Frau Börger ist nicht mehr Frau Börger aber Frau Kaiser

La nostra amiga Marie Börger i el seu xicot Reiner Kaiser s'han casat. Ahir vam anar de casament, tots els Schwallers, de festa! Va ser genial: primer al jutjat amb sekt (cava alemany) a la Maximilianstraße, després cap allà on feien el convit: pica pica, pastís amb cafè, rapte de la núvia, entrega de regals, sopar, ballar, jocs dels escoltes i cap a casona. Molt xul.lo i idíl.lic tot plegat.

El resultat: la Marie ja no es diu Börger, sinó Kaiser!


I la meva part en tot això... la portada d'un llibre de receptes que els vam regalar, en què cada invitat havia escrit la seva recepta preferida:

Temps de canvis... o no // Der Wind hat sich gedreht... oder nicht

El vent s'ha girat, sembla vent de setembre, d'aquells que anuncien canvis. He de reconèixer que aquests vents m'encanten! No hi ha res millor que la sensació de tancar una etapa i obrir-ne una altra i aquell nerviosisme que caracteritza la inseguretat d'una nova etapa, el no saber com serà i el ventall de possibilitats que tens per a formar-la... m'encanta.

----

Der Wind hat sich gedreht, er ist Septemberwind, ein Wind, der mit sich Änderungen bringt. Ich muss zugeben, dass ich solche Winde lieeeeeebe! Es gibt nichts Besseres, als das Gefühl zu spüren, dass man eine Phase schließt und eine neue geht auf. Diese Ungewissenheit von einer neuen Etape, nicht wissen wie genau sie sein wird und diese viele viele Möglichkeiten vor sich zu haben und die Wahl sie dir aussuchen zu können... ich liebe es.

dilluns, de juny 25, 2007

Eps, que ja he corregut la mitja de munic!!!!!


Ja està gent, ja està, ja l'he corregut! després de no sé quant de temps sense fumar, beure poc i entrenar bastant, ja he corregut la mitja de munic en un temps que no està gens malament... no sóc tan ràpida com l'ester, però puc estar contenta, no??
21km en 2 hores 5 minuts 53 segons!!!!
Tot això passant-m'ho bé i escoltant amadour et miriam i obrint pas de passeig per l'Englischer Garten! Molt xul.la.

Apa doncs, a continuar corrent i tirant milles! Ara que hi sóc dins, no puc deixar-m'ho perdre :)

Petoneeeets i espero que hàgiu tingut una bona revetlla... la meva, com que la mitja era a les 8 del matí del diumenge, va ser tipus ventafocs, a les 11.40 de la nit me'n tornava cap a casa per ficar-me al llit abans de les 12 de la nit.

dilluns, de juny 18, 2007

capde a augsburg: despedida marie, primera cursa

Un cap de setmana de record amb les amigues d'Augsburg. Genial.

Divendres: despedida de soltera de la Marie, que es casa el 29 de juny!!!



Dissabte: escalar amb la Marie i sa germana (ara ja sabem que hi podem anar soles! - al rocòdrom, clar!) + vespre de tranquis al balconàs nou de la Lena

Diumenge: esmorzar a les 8 del matí amb "Lena la currante" + Stadtlauf (cursa) d'11,5km en... 1h i 2min!!!! no està mal per ser la meva primera cursa, no??? jijiji! + Weitmannsee (llac) amb Marie, Ester i companys de feina seus + Biergarten amb les Schwallerinnen

Abans de la cursa...

divendres, de juny 15, 2007

em costa... tanmateix sóc feliç

altre cop aquí:
- sol
- córrer per l'Isar
- estarilla, xancles, vestit de tires, llibre i prat al costat del riu
- dinars i sopars i bla bla bla

- un caos de sentiments, massa forts per a ignorar-los, massa llunyans per a escoltar-los i ordenar-los

i per sort... un nou àlbum d'Obrint Pas (Benvinguts al Paradís). Què faria sense vosaltres? :)

-------------------------------

Here again:
- sun
- jogging next to the Isar
- towel, flip-flops, summer dress, book and meadow next to the river
- lunches and dinners and bla bla bla

- chaotic feelings, too strong to ignore them, too far away to listen to them and tidy them up

and luckily... a new album from Obrint Pas (Welcome to the paradise). What would I do without you? :)

dijous, de juny 14, 2007

Mein Leben

Ich liebe mein Leben. Ich liebe zu leben. Was ich manchmal nicht verstehe, ist warum ich so leiden und heulen muss, um zu wissen und merken, dass ich lebendig bin.

Ich glaube an mich. Ich weiß, dass ich sehr stark bin. Was ich wieder merke, ist dass ich sehr sensibel bin. Ich liebe jeden Mensch, den mir nah ist. Und wenn ich sage, dass ich diesen Mensch liebe, bedeutet, dass mein Herz ihn liebt.

Mein Herz liebt. Manchmal zu tief. Dann bricht es in Stücken und kommt Wasser aus meinen Augen.

Ich kann nichts dafür. Ich kann nicht aufhören zu lieben, zu leben. Ich bin so und muss nur dahinter stehen und einfach versuchen alles zu überstehen, besser alleine.

Gerade fühle ich mich so klein, so unbedeutend... tan efímera (flüchtig) i irriòria.

Mein Lied heute: ein Jazz-Lied aus dem iPod von Benedikt... eine Frau, wunderschöne Stimme mit Klavier. Morgen gucke ich wie sie heißt, jetzt erinnere ich mich nicht mehr daran.
Und noch eins, mein lieblings seit sehr sehr lange: Claro de Luna de Beethoven.

Un petonet / Ein Küsschen
núria

Catalunya... potser et donaré una oportunitat





Bonica Sardenya