una catalana per Munic

canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

diumenge, de desembre 23, 2007

les cares més íntimes del pis // Die intimsten Gesichte der WG

a la cuina // in der Küche


al lavabo // im Bad

La premiere de rounds a Stuttgart

doncs sí, el curt de l'Stefan Bünnig pel qual la Maite ha fet l'escenografia i jo el disseny gràfic i el dvd va estrenar-se a principis de desembre al Café Colibri d'Stuttgart... aquí fotiquis:

Amb la Sina i trossos de maite i sascha :)

amb el sascha (xicot de la maite) al fons...

Ab in den Süden!!!!

yes yes yesssss!!!! es ist wieder so weit, morgen fliegen wir (Rico und ich) nach HAUSE!!!!

ich war das letzte mal im juli dort und damals brauchte ich abstand... aber jetzt ist wiederum zu lange her, dass ich die Leute dort nicht gesehen habe, und in der Familie ist so viel passiert. Nicht alles gerade fröhlich, meinen Großeltern geht es nicht so gut... ich kann es kaum erwarten sie wieder umzuarmen! Ich mag sie so sehr und sie sind so süß!!!!

ich freue mich auch meine ganze Freunde wieder zu sehen und mit denen die verrückste sachen zu unternehmen... vor allem: Sylvester wird sicherlich in Barcelona mit den Studienfreundinnen verbracht und das bedeutet, dass es richtig lustig wird. Die sind sogar verrückte als ich, aber das kommt alles, wenn wir zusammen feiern!!!!! geil geil geil!!!!!

und... ich freue mich natürlich aufs Essen ;) mmmmmmmm... pata negra schinken, schweinelende, oliven, artischoken.... mmmm... heute habe ich schon mit mama gesprochen und durfte mir das Mittagessen für morgen wünschen: Auberginen gefüllt mit Hackfleisch mit Käse überbacken!!!!! mmmmmmmm... ich kann's nicht erwarten!

Sodele, ich muss noch einpacken... und ich freue mich so sehr auf Rico... er kommt in einer Stunde und kann kaum erwarten auf seinem Hals zu springen ;)

Ganz liebe Grüße, frohe und hoffentlich optimistische Tage und ein ganz große: CARPE DIEM. Núria

divendres, de desembre 21, 2007

xamaneta, altre cop felicitats!




I si voleu riure un ratillu:
http://www.elfyourself.com/?id=1640572077 (nicht blass werden!)

dilluns, de desembre 17, 2007

ich bin raus!!! - ja he sortit!!!

sí sí sí, ja he sortit de la clínica, tot i que al final me n'he anat per voluntat pròpia. Resulta que els metges volien que em quedés fins avui dilluns, però total, per posar-me crema dos cops al dia i donar-me una pastilla! O sigui que el dissabte els vaig dir que na nai del paraguai, que jo me n'anava a casa.

I així he tingut un cap de setmana de tranquis total, per a poder comencar la setmana amb energia suficient com per a mantenir una conversa constructiva amb el jefe de l'empresa i criticar-li els procés de treball i la comunicació en el departament de disseny...

De fet ho hagués hagut de fer abans, però és allò que penses que ja s'anirà solucionant amb el temps, que al paio aquest que l'han posat de Lead de Design ja n'anirà aprenent, etc. Però no, i després de parlar-ne amb bastant gent i de acabar la setmana quasi plorant i necessitant dues hores per a refer-me, era evident que havia de fer quelcom. Això no podia continuar així!

Ara no em puc adormir, perquè sinó les possibilitats de pujar de categoria a l'empresa aniran a norris... res, que sóc massa perfeccionista.

Petoneeets!

----------------------------------

yessssss, ich bin raus! Am Ende bin ich auf eigene Verantwortung gegangen, die Ärzte wollten mich bis heute dort halten... ne ne ne, um zweimal am Tag mich einzucremen und in der Nacht bevor dem Einschlafen eine Tablette zu schlucken, muss ich nicht in der Klinik bleiben. Naja, ich bin Samstag nach Hause gegangen und habe ein entspanntes Wochenende gehabt.

Küßchen

dilluns, de desembre 10, 2007

Després d'un cap de setmana d'orientació i escalada... a la clínica!

doncs sí, la dermatitis atòpica ha arribat a uns límits que no se suporta. Dissabte vaig anar a urgències i em van donar pastilles i cremes que m'han ajudat un munt, sinó no sé pas com ho hagués aguantat... i avui he anat altre cop a la clínica i per sort tenien un llit lliure i allà estic, estacionada durant dos o tres dies. Així poden curar-m'ho millor, fer proves, etc. A veure si per fi acabem d'una punyetera vegada amb aquestes picors i pell seca...

______________________________

ja, die neurodermitis ist so stark geworden, dass ich es nicht mehr vertragen kann. Samstag war ich in der Notaufnahme, habe Tabletten und eine Salbe bekommen, die mir richtig viel geholfen haben. Und heute bin ich wieder in die Klinik und zum glück hatten sie ein Bett frei und dort bin ich, stationiert fÜr zwei / drei Tage. So können sie es besser sich anschauen, testen, etc. Ich hoffe, dass es endlichmal ein Ende für diese Neurodermitis gibt! :)

* ich bin in die Klinik für Dermatologie, Thalkirchnerstr. 45, Station 6, Zimmer 206.

Petoneeets
núria