txèquia: quina pallissa nens!

doncs sí, aquests quatre dies de festa els vam aprofitar per escapar-nos a txèquia a fer orientació. De fet era el regal de nadal del rico per a mi (encara que al final ho hem pagat tot a mitges... és igual, la intenció és el que compta).

setmana passada: després de mirar possibilitats de llogar cotxe, al rico l'hi van oferir de comprar un corsa vellet (17 anys) per 150 euros i amb l'itv fins el 2009. Total, que se'l va comprar i el comparteix amb un amic seu. Doncs ja ens veus amb la Susi (així van batejar el corsa vermell de 17 anys) cap a Txèquia. Rum rum rum...

Divendres a les 8 del matí comenca l'aventura: autopista fins a Dresden, nacional pel costat de l'Elba fins a Decin i partir d'allà carretereta fins a Stare Splavy, on teníem la pensió i la cursa de divendres.



Hem de dir que l'organització txeca és bastant intuitiva. Va comencar tot amb l'email on en teoria ens explicaven on era la pensió; el contingut de l'email era el següent: Pension Sportcentrum +42382937382. Això era tot. Sort que el poblet era petit i la pensió estava senyalitzada per tot arreu, així que no vam tenir problema en trobar-la. Ara bé, vaig haver-me de ficar per tots els passadissos i trucar a totes les portes fins que no vaig trobar l'amo a la cuina, amb qui em vam haver d'entendre amb el llenguatge dels signes... no, el txec no és el meu fort, nois!

I després cap al punt d'inici: 2,5 km! Tela marinera... a l'anar no es va fer tan tan llarg, vam aprofitar per córrer una miqueta i escalfar. La tornada va ser mortal, congeladissims, acabats, bruts i enfangats, perdent el moviment de les extremitats del cos, congelament parcial... quin horror! I és que nens, la cursa de divendres va ser mortal. I mira que va ser la més curta: 2,7 km, però això de córrer sobre 20cm de neu, intentar pujar pujades de fang, on et rellisquen els peus i on per a no rodolar avall com una croqueta has de caminar a quatre grapes emmerdant-te les mans com una primitiva... què he de dir... hi ha nivell a Txèquia! Total, que vaig quedar (com no) l'última :)



Dissabte: llevar-nos a 2/4 de 8, a les 8 esmorzar (boníssimes les botifarretes i una mena de cosa d'untar amb bacon..mmmm...), i a les 9 al punt de trobada.





Sort que vam arribar-hi d'hora i vam poder aparcar a prop de la sortida, perquè amb tants cotxes i tant fang, al final del dia la penya no podia treure el cotxe d'allà, una porqueria increible!
La cursa? prou bé... millor hagués estat, si a l'arribar a la fita 7 encara hagués portat la pinca al dit índex de la mà esquerra! Doncs sí, gafe total, la vaig perdre!!!! Vam passar de tornar enrere a buscar-la... entre el fang i la neu no l'hagués trobat mai i hagués perdut tot el temps que portava d'avantatge a l'última i la penúltima... vaig arribar al final i els vaig dir que havia perdut la pinca i se'm van posar a riure. És quelcom normal, a tothom li passa. Putada és que si arribes sense pinca, et desqualifiquen... Embotellada com una nena de 5 anys vaig endinsar-me al bosc amb el Rico a buscar la p. pinca. No la vam trobar pas! A la nit vaig somniar tan i tan que la trobaven que l'endemà sí senyor, havien trobat la pinca!!!! o sigui que si mai desitges quelcom, somnia-ho i desitja-ho tan i tan que segur que es converteix en realitat :)
Ens havien dit que ens donarien dinar, però després de passar dues hores buscant la pinca vam arribar a la pensió a les 3.30 i ja no ens vam atrevir a demanar dinar... vam decidir anar al poble del costat a comprar quelcom de menjar txec. I just quan volíem agafar el cotxe... rum rum rum... sense rrrrr, el cotxe no s'engega!!!! ens havíem deixat els llums encesos i la bateria havia fet figa... vam demanar a una colla de berlín que havien vingut amb una furgo a veure si ens ajudaven... total, vam anar al Kaufland txec a comprar amb ells! i nosaltres que ens pensàvem que només faríem amics anant en tren! :)

En Rico reanimant el cotxe! :)


Diumenge: 2/4 de 8 llevar-nos, 8 esmorzar (sense botifarretes, sniff sniff) i 9 sortir de la pensió. Aquest cop no ens van deixar aparcar a l'esplanada, la guarrada del dia anterior se la volien estalviar. I res, la cursa va ser un horror, vaig xupar-me totes les pujades i baixades possibles i cap al final em pensava que em moria, no podia més. Però l'ou de pasqua de xocolata que ens van donar al final va reanimar-me i vam decidir que l'any que ve hi tornaríem.... Potser és dur... potser no, és duríssim, però és un molt bon entrenament... i és que a txèquia hi ha nivell! ;)

Els fills d'olers! ;)


Quasi a la meta!


Final!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Feta pols després de la cursa....


Després de la cursa i de les quatre hores de viatge nevant vaig dormir-ne 14! zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz