tardor és... - gefühlter Herbst

sí gent, sí, la tardor ja és a Munic. Em direu que no pot ser, que m'estic equivocant fent una afirmació com aquesta al mes d'agost. I jo us diré: mireu el terra dels carrers i veureu que no m'estic equivocant, i és que en ells ja hi ha fulles de color marró!!

La tardor també és... l'estació de l'any en què comencen coses noves, són moments de canvis i de tornar al ritme normal. A la tardor hi domina un vent de canvi, que em recorda tantíssim la pel.lícula de la Mary Poppins i de Chocolat, en qué els personatges principals van i venen segons el vent que bufa. Sí senyor, aquesta sensació l'he tingut jo ja més d'una vegada i sempre tinc por i per dins m'agrada que torni a venir. Sento ja el cuquet aquell dins meu que em diu que és el moment de descobrir coses noves, de conéixer altra gent i obrir-me a nous móns.

Un petó i bona festa major a tots els manresans i manresanes!!!
---------------------------------------------------------------------------
Ja Leute, ja, der Herbst ist angekommen. Ihr werdet mir fragen, wie es sein kann, dass ich mich verirre, wie es weigere so was im August zu sagen. Und ich werde antworten: schau mal unter euren Füßen, wenn ihr an der Isar joggt oder im Park spazieren geht. Da sind schon braune Blätter!!!

Der Herbst ist auch die Jahreszeit an dem was Neues anfängt, Änderungszeit und auch eine zeit, an dem man den normalen Rythmus seines Lebens wieder anfängt. Im Herbst herrscht ein Wechselwind, der mich total an den Hauptfiguren den Filmen Chocolat und mary Poppins total erinnert. Der Wind hat ihnen immer gesagt, wann die Zeit angekommen war, einen Ort zu verlassen. Ja, oft habe ich auch dieses Gefühl gehabt und ich habe immer etwa Angst davor gehabt, aber in mir was so eine große Neugier und ein ganz großes Glücksgefühl. Ich merke dieses Gefühl schon, es ist wieder da und sagt mir, dass der Moment angekommen ist, an dem ich was Neues entdecken, neue Leute kennenlernen und mich zu neuen Welten öffnen werde :)

Ein Küsschen an allen und schönes Stadtfest an allen Manresans und Manresanes!

Salzburg, Golling i la Broßi

Per salzburg molt bé.

Al tren d'anada i de tornada ens vam trobar tots el "veinte anyeros" que anaven al Reggae Festival del Chiemsee, amb les seves catiusques i birres en ampolles de plàstic. A la tornada també anaven descalsos i amb els peus i les cames enfangats.

A Salzburg ens va fer bon dia. Vam passejar per la ciutat i el castell, vam menjar un meló al costat del Salzach i vam aixoplugar-nos a sota d'un toldo davant d'un hotel d'on no hi parava d'entrar i sortir gent amb uns súper paraigües que ja ens hagués agradat tenir nosaltres. Després que la Glòria tornés cap a Barcelona, ens vam mig emborratxar amb un vinillu italià peleón i una grappa que ens van donar per dinar en un italià. I ja ens veus agafant el tren a quarts de quatre de la tarda amb una tonteria que portàvem... semblàvem realment drogates. Deplorable.

Golling ens va relaxar. Vam arribar al nostre moment Zen en un llac amb nenúfars i en una vall entre muntanyes escarpades i amb llacs amb una aigua millor que l'illes paradisíaques. La Brossi (àlies nina que ens va deixar la Glòria per a substituir-la a ella) va fer de les seves i va matar un peix i per poc i es tira dins l'aigua. Per sort, només un espant :)

La tornada cap a Barcelona de la Marga i l'Aida ha estat plena de butifarres blanques i pots de mustassa dolca; en concret 13 paquets de butifarres, que comptant a 5 butifarres per paquet són 65 butifarres. És legal exportar o importar a Espanya una quantitat tan gran de Weisswursten???

Un petó guapes i gràcies per la visita!

Aquí les fotos de la Brossi, la millor companya de viatge ;)
Després d'haver-se fotut un plat de Pinzgauer Kasknodel a la placa de la universitat:


L'aigüeta del llac de Bluntautal on la Brossi hi va acabar matant un peix i quasi cau a l'aigua:



La Broßi esperant el tren a l'estació de Golling-Abtenau:


I la meva imatge preferida: la Broßi de retro-guai fent enveja als jovenets aquests que venien del Reggae Festival del Chiemsee.



--> Per més fotos mireu-vos l'àlbum

cap a salzburg!

bones!

Primer de tot donar la benvinguda a tots aquells i aquelles que hagin estat de vacances i ja tornin a ser a casa i online. Willkommen!!!!

Segon: donar les gràcies a tots aquells que m'han enviat una postaleta des d'algun país exòtic (Marroc, Islàndia) o no tant (Suissa, Irlanda).

Tercer: Aufwiedersehen o altrament dit, Adéu! Demà ens n'anem a Salzburg amb la Marga i les seves dues amigues i dissabte cap a Golling o algun poble des d'on fer alguna excursió pels Alps :)

Bon cap de setmana a tots!!

Bad Heilbrunn - un dia per a mi i per a escalar

Sí, diumenge els papes se'n van anar al Neuschwannstein (al castell de Ludwig I que va inspirar tan als de Walt Disney).

Jo vaig fer una escapada amb la Marie i el Rainer a Bad Heilbrunn a escalar. Està a 45 min de Munic en cotxe, a prop de Bad Tölz i està prou bé per a escalar: vies faciletes, parets inclinades endavant i llisetes, però encara prou bé.

El dia va estar genial, ens va fer bon temps i vam escalar-ho tot de primers. La Marie és un talent escalant, és genial. Amb ella mola molt anar a escalar!

Aquí fotos:

amb els papes i la txell per la baviera

S'ha acabat. Els papets van marxar ahir i tot i que la Marga, l'Aida i la Glòria els agafen el relleu, els trobaré a faltar...

Han estat 12 dies intensos, en què he hagut d'aprendre a compaginar feina amb temps lliure, difícil quan la feina la tens a casa i et va cridant tota l'estona i et diu que la facis i tu no en tens ganes i vols estar amb la teva família. Sensacions d'ofec, d'engabiament. Difícil. Però espero que hagi servit per aprendre que quan és impossible fer feina, també és inútil posar-te pressió per a fer-la; millor relaxar-te i disfrutar del moment i quan es pugui ja es farà la feina ;)

Hem fet excursioneta a Regensburg, ciutat de 140.000 habitants a una hora i mitja de Munic. Una ciutat preciosa, molt medieval, per on hi passa el Danubi i on es mengen unes butifarretes amb Sauerkraut molt bones!




També hem estat als Alps, concretament al Rotwand i a la Rotwandhaus (refugi). Vam pujar-hi amb el telecabina de Traubenstein i al cap d'una hora i quart i 100 metres de desnivell vam arribar al refugi de Rotwand, on es van quedar els papes. La Txell i jo vam arribar-nos al cim que estava a deu minuts i al qual s'arribava per un caminàs ample. Allò semblava la rambla de la gent que hi havia. La baixada fins a l'Spitzingsee també molt bé, molt camí ample i ja millors cares que a la pujada :)

29 anys de mi - barbacoa a l'Isar

Visca el sol, l'Isar, la MEVA corda d'escalada i... la Leslie, la Mareike, la Meike, la Marie, la Verena, la Maria, la Sabine, la Niki, la Katarina, la Diana, l'Annette, la Gemma, la Isabel, l'Àstrid, la Selma, la Sandra, el Jürgen, el Rico, el Rupi, el vietnamès, el Rainer, el Daniel, el Niklas, el Chris, el Bene, el Klaas, el papa i la mama!!!

Visca els 29!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sí, gent sí, ja en tenim 29. I bé, se'm fa estrany no fer-ne 30, en un any en què gairebé tota la gent que m'envolta aquí a Munic n'han fet 30. Per un, m'he salvat! ;)

Que com se cel.lebra això aquí a Alemanya? Doncs fent barbacoa a l'Ísar.

Bé, vaig comencar a cel.lebrar-ho ja dijous (dia del meu aniversari) fent barbacoa al balcó de casa amb la gent que diumenge no hi serien.


I ahir després d'haver-me currat tres truites de patates (gentilesa d'en Joanet), un pastís de quark, una coca de la iaia i una amanida d'arròs, mongeta tendra i feta, vam agafar el carro de la compra que ens havíem apropiat de l'Aldi i ben carregades amb tot el menjar, el meu regal (d'amagat) i una caixa amb 20 cerveses de mig litre, vam encaminar-nos cap a l'Ísar. L'Ísar és el riu que passa per Munic i que queda a 10min de casa. L'aventura va comencar bé. No vam calcular bé el "cantu" de l'acera i ens va caure l'amanida de pasta de la Leslie que duiem a la part de sota del carro; primera guarrada.

Després de quasi mitja hora d'empènyer carro vam arribar a la riba de l'Ísar. Vam fer una gran catifa de mantes i ens vam aposantar. Alguns nois ja van comencar a encentre les barbacoes, amb un mica de dificultats i van acabar agafant una mena d'assecador dels veins. De mentres el Rico, la Selma i jo ens vam banyar a l'aigua bastant congeladeta del riu.




La sorpresa va venir més tard, quan les noies van desaparèixer i van tornar amb una corda (d'escalada, regal!!!) amb cosetes penjades. Vaig haver d'endevinar de qui era cada cosa... bastant difícil, però al final vaig aconseguir-ho i em vaig apropiar de la súper corda de 70 metres!!!! Per fi gent, per fi tinc corda pròpia!




Sí senyor, la tornada a casa amb la Leslie, la Meike, el Rico i la Selma a sobre el carro també va ser divertida :)



Ah, i avui el carro que havíem deixat aparcat a sota a casa ha tingut una altra funció:


I res, esperem que la corda d'escalada m'aguanti uns quants anys i en mooolts paisos diferents :)

contactes antics

uff... m'estic atrassant... ja ha passat una setmana des de que sóc lliure! això de la llibertat et fa tenir una sensació del temps diferent, més ràpida.

Doncs sí, el cap de setmana passat em vaig dedicar a quedar amb antics amics i companys de feina de Weimar i Jena, com en alemanya es diu: refrescar les amistats :)

A part d'això hem anat a escalar tant dissabte com diumenge... volíem anar a frankenjura, però el temps es va conjurar contra nosaltres i no ens va deixar marxar de la turíngia, així que dissabte vam anar a escalar a döbritz (a prop de pößneck) i diumenge a steinich, vogtland. Steinich està genial, molt ben assegurat i a més hi tens de tot... fins i tot vaig fer un 6- de primera! jeje

I dilluns vaig comencar l'entrenament de muntanya, amb el Jenzig (una muntanya de Jena).

Apali, aquí teniu fotos... avui no estic gaire escrividora (més aviat estic feta poooools!).


Barbacoa a casa de la Katha i l'Ingo. La Katha ara està de 6 mesos :)


Döbritz

Steinich, Vogtland





Toneeeet

hem millorat!

doncs sí gent, avui he corregut la city-lauf, una cursa de 10km pel parc olímpic de Munic i he millorat!!! estic bastant contenta, portava entrenant 13 setmanes pels 10km, seguint un entrenament de tres cops a la setmana per acabar fent els 10km en 50 / 60min. I sabeu quant he fet? 56min! estic contenta, el meu objectiu era fer-los en menys d'una hora i ha anat prou bé. A més, si mirem la mitjana: he quedat 40ena de 115... abans quedava sempre de les del mig tirant cap al final... nem millorant!

Avui també ha estat el meu últim dia a la feina i ja he parlat amb el jefe i quan vulgui puc tornar-hi a treballar com a autònoma. Guai!

D'aquí a unes horetes me'n vaig cap a Jena, a veure el Rico que ja fa tres setmanes que no ens veiem i a veure si ens fa bon temps i podem anar a Frankenjura a escalar.

A vosaltres també molts petonets i bon cap de setmana!