canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dilluns, d’agost 11, 2008

29 anys de mi - barbacoa a l'Isar

Visca el sol, l'Isar, la MEVA corda d'escalada i... la Leslie, la Mareike, la Meike, la Marie, la Verena, la Maria, la Sabine, la Niki, la Katarina, la Diana, l'Annette, la Gemma, la Isabel, l'Àstrid, la Selma, la Sandra, el Jürgen, el Rico, el Rupi, el vietnamès, el Rainer, el Daniel, el Niklas, el Chris, el Bene, el Klaas, el papa i la mama!!!

Visca els 29!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sí, gent sí, ja en tenim 29. I bé, se'm fa estrany no fer-ne 30, en un any en què gairebé tota la gent que m'envolta aquí a Munic n'han fet 30. Per un, m'he salvat! ;)

Que com se cel.lebra això aquí a Alemanya? Doncs fent barbacoa a l'Ísar.

Bé, vaig comencar a cel.lebrar-ho ja dijous (dia del meu aniversari) fent barbacoa al balcó de casa amb la gent que diumenge no hi serien.


I ahir després d'haver-me currat tres truites de patates (gentilesa d'en Joanet), un pastís de quark, una coca de la iaia i una amanida d'arròs, mongeta tendra i feta, vam agafar el carro de la compra que ens havíem apropiat de l'Aldi i ben carregades amb tot el menjar, el meu regal (d'amagat) i una caixa amb 20 cerveses de mig litre, vam encaminar-nos cap a l'Ísar. L'Ísar és el riu que passa per Munic i que queda a 10min de casa. L'aventura va comencar bé. No vam calcular bé el "cantu" de l'acera i ens va caure l'amanida de pasta de la Leslie que duiem a la part de sota del carro; primera guarrada.

Després de quasi mitja hora d'empènyer carro vam arribar a la riba de l'Ísar. Vam fer una gran catifa de mantes i ens vam aposantar. Alguns nois ja van comencar a encentre les barbacoes, amb un mica de dificultats i van acabar agafant una mena d'assecador dels veins. De mentres el Rico, la Selma i jo ens vam banyar a l'aigua bastant congeladeta del riu.




La sorpresa va venir més tard, quan les noies van desaparèixer i van tornar amb una corda (d'escalada, regal!!!) amb cosetes penjades. Vaig haver d'endevinar de qui era cada cosa... bastant difícil, però al final vaig aconseguir-ho i em vaig apropiar de la súper corda de 70 metres!!!! Per fi gent, per fi tinc corda pròpia!




Sí senyor, la tornada a casa amb la Leslie, la Meike, el Rico i la Selma a sobre el carro també va ser divertida :)



Ah, i avui el carro que havíem deixat aparcat a sota a casa ha tingut una altra funció:


I res, esperem que la corda d'escalada m'aguanti uns quants anys i en mooolts paisos diferents :)

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola!
Encara que no et conec, llegeixo sempre els teus posts. Quant m´agradaria ara mateix estar a l´Isar o per Marienplatz!!
Noia, FELICITATS!!!

10:07 a. m.

 
Blogger uri said...

uo!
moltes felicitats núria!
a disfrutar-los!

10:22 a. m.

 
Anonymous Anònim said...

Zakaj pa ne:)

3:20 a. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home