Diferències

Després de no tornar a Manresa / Catalunya des del juliol (o sigui des de fa 5 mesos), m'adono que m'he alemanitzat bastant. Noto que moltes coses les faria diferents, que contestaria diferent, que viuria una mica diferent, que parlaria fins i tot diferent! M'adono que tot i ja fer tres dies que sóc aquí, encara penso bastant en alemany i que als primers dies volia tornar a casa (Munic)... sniff sniff

És estrany, fa uns quants anys tenia unes ganes enormes de venir de visita a Catalunya i en canvi ara, estic tan bé a Munic i m'hi trobo tan com a casa, que fins i tot necessito uns quants dies d'adaptació quan torno a Manresa!

Saps, aquí a Catalunya la gent crida molt i es fiquen amb el que fas i tothom hi diu la seva i és com estressant a vegades. Vull dir que està bé que siguem actius i discutim i tal, però amb la calma senyors, no cal que ens estressem ni que acabem cridant a ningú i per favor: deixem fer! No hi ha solucions ni hàbits absoluts. Tothom fa les coses com ell vol i quan necessita quelcom ja ho demana i agraeix tot el que rep :)

Feia temps que no sentia tantes discusions com en aquests últims tres dies... venint d'Alemanya això et satura. Et satura realment, t'ho mires des de fora i flipes! T'estresses. Per què tothom vol tenir la raó i no pot acceptar l'opinió dels altres sense haver-la de negar rotundament? I al final, en compte d'arribar a un punt de comprensió mútua, s'arriba a un punt de separació per manca de voler entendre i comprendre l'altre. Flipant... Al final tot bé, però l'estrès ja l'has tingut, tu! ;)

Espai, espai és el que necessito i el que jo mateixa a vegades em trec. Ningú més ho provoca, jo mateixa. Sóc jo qui decideix quant d'espai tinc i jo la que em lio i m'engabio i llavors intenta'n sortir!

I res, a part d'això ganes ja de pirar cap a Cambrils a disfrutar de la tranquilitat, dels bons aliments (sobretot marins) i de la natura!

Un petó a tots!