canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

divendres, de desembre 26, 2008

Diferències

Després de no tornar a Manresa / Catalunya des del juliol (o sigui des de fa 5 mesos), m'adono que m'he alemanitzat bastant. Noto que moltes coses les faria diferents, que contestaria diferent, que viuria una mica diferent, que parlaria fins i tot diferent! M'adono que tot i ja fer tres dies que sóc aquí, encara penso bastant en alemany i que als primers dies volia tornar a casa (Munic)... sniff sniff

És estrany, fa uns quants anys tenia unes ganes enormes de venir de visita a Catalunya i en canvi ara, estic tan bé a Munic i m'hi trobo tan com a casa, que fins i tot necessito uns quants dies d'adaptació quan torno a Manresa!

Saps, aquí a Catalunya la gent crida molt i es fiquen amb el que fas i tothom hi diu la seva i és com estressant a vegades. Vull dir que està bé que siguem actius i discutim i tal, però amb la calma senyors, no cal que ens estressem ni que acabem cridant a ningú i per favor: deixem fer! No hi ha solucions ni hàbits absoluts. Tothom fa les coses com ell vol i quan necessita quelcom ja ho demana i agraeix tot el que rep :)

Feia temps que no sentia tantes discusions com en aquests últims tres dies... venint d'Alemanya això et satura. Et satura realment, t'ho mires des de fora i flipes! T'estresses. Per què tothom vol tenir la raó i no pot acceptar l'opinió dels altres sense haver-la de negar rotundament? I al final, en compte d'arribar a un punt de comprensió mútua, s'arriba a un punt de separació per manca de voler entendre i comprendre l'altre. Flipant... Al final tot bé, però l'estrès ja l'has tingut, tu! ;)

Espai, espai és el que necessito i el que jo mateixa a vegades em trec. Ningú més ho provoca, jo mateixa. Sóc jo qui decideix quant d'espai tinc i jo la que em lio i m'engabio i llavors intenta'n sortir!

I res, a part d'això ganes ja de pirar cap a Cambrils a disfrutar de la tranquilitat, dels bons aliments (sobretot marins) i de la natura!

Un petó a tots!

1 Comments:

Blogger rougie said...

tesoro bello! sai che non sono mai riuscita a imparare il catalano ma qualcosa intuisco e credo che i nostri umori natalizi siano molto simili! anche io quandotorno ho sempre bisogno di un periodo di tempo per "abituarmi" alla casa, alla famiglia, al modo di essere etc...poi prevale l'affetto, sempre. però...quant'è difficile! AUGURI guapa ;)

11:20 a. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home