www.europarl.cat

Web del Parlament Europeu.
www.europarl.cat

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.

Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més
visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català
amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSA-HO, si et plau.

els acordionistes del pirineu

Aquest cop el temps no m'ha jugat la mala passada del maig; aquest cop ens ha fet sol. Aquest cop ha estat genial, fins i tot he enyorat el fet de no viure en terres catalanes i m'ha tornat a venir el cuquet de tornar més sovint.

Tot això ha estat gràcies a:
1. El sol i la calor que hem passat, que ens ha permés anar en havaianes fins i tot a les 12 de la nit



2. Els concus & Dr. Jones, que ens van fer passar un divendres genial amb mojitos i la millor música. Apunt: es deia Dani el DJ? si és així: "Dani!!! per la festa dels trenta anys vens a on sigui a punxar, I want your music!!!! Bitllet pagat i tot" ;)






3. Les teràpies amb la Margueta i la Mireieta. Van ser curtes, però van anar genial! De totes maneres sembla que a finals d'agost hi haurà continuació a Munic; la Marga ve a veure'm!!!!!


4. Els papets i la Txelleta, que tot i que no vaig veure gaire i tampoc els hi vaig dedicar massa temps (en una setmana ho recuperem tot!), es van portar genial pujant-nos a Manresa, deixant-nos el súper C3 i acompanyant-nos a les 4.15 del matí a l'aeroport.

5. Els de Tuixent: sou genials. Merci cosinet per la casa a La Seu i merci a Tuixnet per voler-nos-hi i per cel.lebrar aquests deliciosos dinars populars de Sant Jaume! I evidentment merci al Pep, per haver contrubuit de manera tan notable en la meva formació d'herbes, trementinaires i demés. hehe.









6. La iaieta i aviet de Callús, que tot i estar malament, continuen igual de positius i dolcets com sempre. Iaieta, el proper cop et vinc a veure a casa, les clíniques no són bons llocs de visita! :(

7. Al Guillem: tot i haver-lo vist poc, va contribuir a l'evolució d'una amistat i a la reafirmació de la vida actual.

8. I finalment, les gràcies més grans a la Mareike: va ser genial que vinguessis, sense tu tot aquest viatge no hauria estat una realitat i tampoc hauria estat tan guapo! Merci per portar-te tan bé i ser tan oberta a tot i amb tothom!!!!





També vull dir que em sap greu no haver vist certa gent, que les 72 hores que vam ser aquí vaig no van ser suficients per a tot... A la propera ens veiem segur!

L'any que ve altre cop a la Trobada d'Acordionistes del Pirineu. I a veure si el sé tocar una mica millor, nyigo nyigo nyi!







Petoneeets a tots!!!!

I sí noies i nois, no només penjaré les fotos al facebook, sinó que a partir d'ara faré com el col.leguins willy i també les posaré en un àlbum del picassa... ale, així fins i tot us les podeu baixar :)
--> àlbum fotos

Deezer

Avui he decobert el Deezer (deezer.com). És com el last.fm, però potser millor? let's try it and see it!

Big kiss!!!

París 9 / 19 + Normandia

No només París!

Aquest cap de setmana passat vaig agafar el TGV i cap a París. Allà ens vam trobar amb la Silvia i l'Angela. I la Sílvia ens va ensenyar el piset que s'ha comprat. Passa de viure al 9è arrondisement (barri amb carrers estrets i a prop del Sacre Couer), a passar a viure al 19è arrondisement i tenir una vista que te cagues!


Dissabte vam escapar-nos de la gran ciutat i ens en vam anar a la Normandia. Si els catalans ens queixem, que l'autopista és cara, no heu estat a aquella zona... vinga pagar i més pagar i ponts a part i i i... una ruina!

Però va valdre la pena. Vam estar a Étretat i vam sopar a Honfleur. Molt guapo tot!







També vam menjar molt bé: Macarons de Pierre Hermes, japonès al barri japonès, musclos amb patates fregides (especialitat normandesa), pain au chocolat, etc.





Propera trobada: a la tardor a Campitelli. Looking for to seeing you again!!!!

Paris, je viens!

ui ui ui, je vais à Paris!!!!!

Arnauet, ja ho veus, faig la versió dos del París de fa... 2 anys (?) soleta... però aquest cop també ve l'Angeleta. Dream Team Silvia, Angela i Núria together again!!!!!

i aquest cop em solidaritzo amb el nostre planeta i agafo el tren, el TGV... tu, sis hores de Munic a París, oi que no sembla possible? doncs yessss!

un petonàs i bon cap de setmana a tots!

mono d'alps

doncs sí, aquest cap de setmana passat el Rico i jo teníem mono d'Alps, mono de muntanya, de verd, de tranquilitat.
Problema: de divendres a dilluns pluja.
Plan: ens anem a comprar una capelina i cap a la muntanya tant si neva com si plou

I així ho vam fer i ja ens veus diumenge agafant el BOB (Bahn Oberbayern) cap a Geitau (entre Schliersee i Bayrischzell) amb els nostres cangurs / capelines noves. I sí, plovia i plovia i no va parar en tota l'estona. El plan era pujar a l'Aiplspitz i després anar cap a la Rotwand Hütte (refugi) i quedar-nos a dormir allà. Dilluns fer el Rotwand Spitze i baixar altre cop cap a Geitau. Ara bé, el cim de l'Aiplspitz amb les condicions meteorològiques existents es va fer difícil, molta pedra, quasi escalada, bastant vent... xunguet. I quan vam ser dalt estàvem xops, els pantalons empapats, un horror. Total, que vam agafar el camí cap al refugi... no sabíem si anàvem bé, però anava avall i passàvem per una cabanya. La veritat és que en aquell moment ens era igual arribar al refugi o anar baixant fins a un poble, agafar el tren i tornar a casa. I així va passar: vam anar a parar a Geitau, on havíem començat i tren cap a Munic, a fer-se una dutxa calentona i posar-se roba seca :)
Mireu aquí on es troba l'Aiplspitz

Aquesta va ser la ruta que vam fer...




Així que ens vam quedar amb només un dia de muntanya, de manera que el dilluns vam fer programa de ciutat: vam anar al Haus der Kunst a veure una exposició de Martin Parr. Tela l'home el que col.lecciona!

Què tal vosaltres tot? espero que bé!

un petó

les arrels i una família

segona una persona que he conegut aquesta setmana resulta que un dels problemes que ens porten a estar en desequilibri interior és el fet de no tenir lloc on plantar la nostres arrels i no tenir una família*.

El terme família el defineix no com a aquelles persones amb qui tens connexió sanguínia, sinó aquelles persones, llocs o fets, que et fan sentir com a casa, o sigui que et fan sentir bé o millor.

El meu problema és que no tinc família en sí o que no li dedico el temps suficient per a què m'aporti l'equilibri que necessito.

Esperem que quan ja no treballi a Jenomics, trobi l'equilibri necessari per a poder ser realment feliç i que no m'hagin d'ingressar més a la clínica per qüestions de pell :)

un petonet bonics i gràcies a aquelles persones que últimament s'han fet sentir. I love you all!!!!! und ich vermisse euch auch!!!

Damit ihr mich versteht

Hallo liebe deutsche Freunde, die Spanisch könnt und mich nie verstanden habt, wenn ich gesagt habe, dass ich nicht für Spanien beim Fußball bin...

hier ein Artikel aus eine Zeitung aus Barcelona (merci Uri, els blogs també es nodreixen de comentaris dels altres blogs):

BARCELONA.- Pese a las caras de decepción resignada por la victoria de España de muchos clientes catalanistas al salir de algunas tabernas de Manresa, algunos petardos esporádicos irrumpen en la normalidad de la ciudad, impropia de una noche de fútbol de altos vuelos.

Las calles están llenas toda la tarde en Manresa, cuna del nacionalismo catalán, 64 kilómetros al noroeste de Barcelona. Se respira el ambiente de un domingo veraniego en las terrazas rebosantes desde primera hora de la tarde. A las 20.45 horas, a priori, todo tiene que cambiar. ¿Todos a casa y a los bares a ver España? Ni una camiseta de la roja anuncia noche grande de Eurocopa, de vendetta contra Italia. Llega la hora y las calles siguen llenas, las jovencitas apuran sus helados y los ancianos del lugar continúan sus tertulias, sus partidas de domino.

¿Dónde están los bares llenos para la ocasión, vestidos de España con motivo de los cuartos de final? Sí, está la peña sevillista de Manresa y un doner kebab donde decenas de magrebíes siguen atentamente el partido. Por lo demás, indiferencia.

En el bar L'Havana, hervidero de nacionalistas apasionados cuando juega el Barça o la selección de Cataluña, predomina un tono sarcástico en la decena de jóvenes que censuran casi todos los comentarios de los narradores del partido y especulan con el final más cruel para España. Con largas melenas, barbas de días y camisetas con proclamas en vasco y catalán, reconocen que apoyan a Italia y que incluso sus amigos más futboleros pasan del partido de hoy.

En la Taverna dels Predicadors el interés es más calmado, menos radical. Pero, aun así, se oyen aplausos en las primeras llegadas de Italia. En un grupo de cuatro adolescentes, sólo un castellanohablante se muerde las uñas. Sus amigos se burlan de él, uno de ellos con un polo de la azzurra, y aunque más relajados vibran más con las acometidas de Luca Toni. Pero él aguanta: «Aquí, o se apoya a España o a nadie», y el resto sonríe. Cuando llega la ruleta rusa de los once metros, las burlas suben de tono. «Que pierdan fallando el último penalti, que j... más», comentan en la sala, mientras uno de los chicos ríe ante el plano de Su Majestad el Rey. «Mira, aquí tenemos a nuestro Jefe...». Y las carcajadas retumban.

Liebe petoneeets!
núria

Notícia del dia: he deixat la feina!

doncs sí, després d'haver estat altre cop ingressada a la clínica per la dermatitis atòpica he presentat avui la carta d'acomiadament. Me'n vaig, deixo Jenomics. No sé si per sempre o temporalment, però de moment estaré aquí fins a finals de juliol i després ja ho veurem... m'han dit que quan vulgui torni, que si vull treballar com a autònoma uns quants dies al mes també. Puc estar contenta, s'ho han pres bé.

I bé, ara què? ni idea tu. De moment intentar que d'aquí mig any no m'hagin de tornar a ingressar. I ser feliç fent allò que m'agrada.

Petoneeets bonics!