una catalana per Munic

canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dimecres, de setembre 24, 2008

el refugi Gasslalm

Doncs sí senyor, el cap de setmana passat vam estar amb la gent de Munic a un refugi del ministeri forestal de la baviera, a prop de Inzell i al costat del Frillensee. El temps no va ser molt favorable, la qual cosa va anar bé per a relaxar-nos, fer barbacoa al vespre al foc de camp i esmorzar les famoses butifarres blanques típiques de la baviera. Tot això acompanyat de l'ambient de l'oktoberfest que va comencar just dissabte a les 12, i la música típica de l'oktober tocada amb acordeó per una servidora.

Aquí teniu algunes fotos i el mapa de situació:




diumenge, de setembre 21, 2008

O'zapf is


Sí senyor, encara no és octubre però així és l'oktoberfest, comenca a finals de setembre per acabar el primer cap de setmana d'octubre.

I com cada any, here we go: avui me'n vaig al Wiesn (oktoberfest) amb els de l'agència de publicitat.

petoneeets

dilluns, de setembre 15, 2008

Orientació: relleus i llarga

Sí, per variar aquest cap de setmana hem fet orientació. Aquest cop a prop de Chemnitz, a Flöha i Falkenau.



Dues persones s'han estrenat en l'orientació:
- la Selma (la filla del Rico). Li ha encantat, ahir fins i tot va voler fer la Kinder-OL dues vegades, una amb el rico i una amb mi.
- el Mark, el company de pis del Rico, també va córrer la seva primera cursa d'orientació i a l'haver acabat la cursa aquestes van ser les seves paraules: "em sembla que ja he trobat el meu esport"

Genial, no?! :)

Dissabte van ser relleus. El Rico, el Mark i jo érem l'equip 1 de TSV Grünwald (el meu club d'orientació). No ho vam fer pas malament si tenim en compte que per el Mark era la primera cursa... Vam quedar setzens de vint-i-cinc.

Aquí els resultats i fotos.

Diumenge tocava la llarga, a Falkenau. Molt desnivell (per a mi 250m en 5 km), tot i que no va ser tan dura com tothom esperava.
Aquí els resultats i fotos.

I aquí les meves fotos.

1. Rico arriba i li passa el relleu al Mark

2. Mark i Selma a Augustusburg -- qui pesa més, el Rico i jo o la Selma i el Mark?

3. La família tortuga

4. Selma fent orientació

-----------------------------------------------------------------------
Ja, zum Abwechslung haben wir dieses letzten Wochenende wieder Orientierunglauf gemacht. Diesmal in der Nähe von Chemnitz, in Flöha und Falkenau.

Diesmal gab es unserer Seite "Nachwuchs":
- Selma (Rico's Tochter) ist das erste mal OL gelaufen und hat ihr sehr viel Spaß gemacht :)
- Mark, der Mitbewohner von Rico, ist auch das erste mal OL gelaufen und als er vom Lauf zurück war, diese waren seine Wörte: "ich denke, dass ich endlich mein Sport gefunden habe"

Toll! :)

Am Samstag war Staffel-OL und Rico, Mark und ich sind als TSV Grünwald Team 1 gelaufen. Es ist doch nicht so schlecht gelaufen, wenn man beachtet, dass Mark seinen ersten Lauf gelaufen ist! Wir sind 16. von 25 Mannschaften geworden.

Hier die Ergebnisse und Bilder.

Am Sonntag sind wir Bundesrangliste-Lauf in Falkenau gelaufen. Viele Höhenmeter, obwohl es noch erträglich war :)
Hier die Ergebnisse und Bilder.

Und hier meine Bilder.

7°C

Sí senyor, 7°C és la temperatura actual a Munic a les 13.10 d'un 14 de setembre. Evidentment la calefacció ja està engegada i el gorro, guants i anorac d'hivern ja els hem tret de l'armari. Fa dues horetes he sortit amb la bici. He agafat el gorro d'hivern però en els guants no hi ha pensat... estem a setembre, ja he pensat que agafar el gorro era exagerar bastant! I no, encara m'he quedat curta. M'he congelat les mans, les orelles i tota jo. Verge santa quin fred que fa!

dimarts, de setembre 09, 2008

orientació, més orientació i lesió

doncs sí, ens hem passat un cap de setmana fent orientació i el proper en teoria també. I dic en teoria perquè diumenge a l'intentar aixecar la motxilla (que pesava lo seu) em vaig lesionar l'esquena. O sigui que espero que es curi aviat, perquè demà tindria entrenament d'orientació, dijous o avui escalada, etc. i sembla que no podrà ser res... dios, esperem que se'm curi aviat, sobretot també perquè d'aquí a res ens n'anem a Jordània!

dilluns, de setembre 01, 2008

Randwand i Rucherköpfe

Bones!

hem tingut un cap de setmana genial i tot gràcies al Klaas i els seus 30 anys!

Divendres vam fer barbacoa a casa de la Gemma i el Klaas amb botifarres importades directament des de Barcelona. Que bones que estaven gent!

Dissabte vam agafar el BOB (Bayrische Oberbahn) i vam anar a Geitau. Des d'allà vam pujar cap a la Rotwandhaus i el pic de Rotwand (1884m). A la Rotwnadhaus vam quedar-nos a sopar i a dormir. Teníem "halbpension". I amb aquest nom ens coneixia ja tothom.

-- "Halbpension, veniu a buscar el primer"
-- "Halbpension, veniu a buscar l'amanida"
-- "Halbpension, veniu a buscar el segon"
Minuts i més minuts d'espera...
-- "No hi ha postres?"
Minuts i més minuts d'espera...
-- "Perdoni, per als Halbpension no hi ha postres?"
-- "És que tothom es queda tan tip després del segon, que ens esperem sempre mitja hora fins les postres"
Ah, doncs sembla que la nostra gana va poder més que amb la crema de rabe i porro i les Spätzle amb Rindgulasch :)

Les trampes de la Gemma jugant a cartes van ser tan descarades i colossals, que el proper cop que juguem amb ella llogarem un detectiu-espia.

La nit es veu que també va ser agitada, més que res que una de les dones de l'habitació a mitja nit va comencar a cridar "Achtung, Achtung!", o sigui "Alert, alerta!". Els rocs del seu company també eren tema de conversa l'endemà.

L'esmorzar va ser micris en comparació amb el súper sopar que ens havien donat. Però va servir de bona base per a l'escalada a la cara sud del Rucheköpfe. Vam fer unes quantes vietes de 4+, 5+ i 6, vam arribar al cim i després d'haver-nos cremat la pell descaradament, vam baixar mig corrent cap a Geitau a buscar el tren, ja que havíem quedat per sopar i ja fèiem tard.



Aquí fotos de l'aniversari del Klaas
I de l'escalada al Ruchenköpfe