una catalana per Munic

canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dijous, d’octubre 30, 2008

neva neu!!!

gent, sí, ja ha arribat el dia en què fa tant de fred que l'aigua, en caure del cel, es congela i tapa el terra de color blanc!!!

aquest matí quan he anat a córrer a la muntanya del darrere d'on viu el Rico a Jena (Wöllmisse / Steinkreuz) ha nevat i hi havia uns cinc centímetres de neu, suficient com per a tapar els prats i també els rètols :) entre la boira que hi havia que no deixava veure res i la neu era com arribar a un món completament diferent... molt guapo!

Petoneets

dimarts, d’octubre 21, 2008

Cap de setmana de bolets

Aquest cap de setmana passat l'Angela, la Silvia i jo ens hem reunit a Roma per anar a buscar bolets a Campitello. Al final resulta que de bolets no n'hem hagut de buscar, sinó que ja ens esperaven al congelador de la família Tanno de Campobasso, que ens ha ben atipat de bolets i més bolets cuinats de mil maneres diferents: troncs de bolets arrebossats amb farina de galeta, barrets de bolets al forn amb pa ratllat, tall rodó farcit de bolets, fritata / truita de bolets i com no, la pasta amb bolets!

mmmmmm...

No us penseu però, que només hem fet que menjar, noooo! també hem fet passejadetes pels apenins, en un bosc de faigs cobert de fulles vermelles!

*aviat tindré les fotos (oi Angela???)

Aquí la ruta:

Mostra un mapa més gran

Jordània - setembre / octubre 2008

La ruta:

Mostra un mapa més gran

Va bé, m'ho curraré una miqueta...

Primers dies a Amman, capital de Jordània, ciutat emplacada entre turons i més turons, cosa que la converteix en un mal son pels turistes, que a falta d'un mapa bo (a Jordània els mapes són una ruina i la gent no els sap llegir) només fas que buscar i buscar i pujar i baixar... A part d'això el centre té molta vida, sobretot als vespres del Ramadan quan es fa fosc i les botigues obren a 2/4 de 9, quan tu turista cansat de patejar tot el dia et retires cap al teu hostel cansat i amb ganes de reposar.
Per garrepos ens vam ficar en un hostel una mica claustrofòbic, habitacions que queien, wàters espatllats, finestres miniatures i acompanyants de llit (una cucaracha que un dia es volia menjar el nostre esmorzar i l'endemà es passejava pel cap del Rico!).
-->> Fotos

Segon dia excursió a Madaba, Mount Nebo, Mukawir i Umm Ar'rassas.
Madaba no val la pena. Té un mosaic en una església, petit i que no imposa ni res. A sobre et fan pagar per a entrar!
El Mount Nebo estava en obres, però almenys vam poder veure la terra promesa i posar-nos a la pell del vell Moisès. Allà vam conèixer un anglès, capellà, que ens va oferir la possibilitat de compartir taxi per anar a Umm Ar'rassas i Mukawir i vam aprofitar l'oferta.
Umm Ar'rassas són unes ruines al mig del no res amb un mosaic que cobria tot el terra d'una església, patrimoni de la humanitat per a la UNESCO i que estan posant sota cobert. Degut a les obres el mosaic estava tapat de sorra. Com que a Jordània tothom et deixa fer allò que vols, vam agafar uns cartrons que hi havia per allà i vam anar apartant la sorra per poder-nos fer una idea de com és el mosaic. Va ser genial la descoberta! Molt millor que veure el mosaic des d'un balcó i no poder-lo tocar ni res (com segurament serà quan acabin les obres).
Mukawir és un lloc esplèndid. Està a prop del mar mort, sobre una muntanya, entre unes valls de terra escarpades, una geografia estrangera per a un europeu. A dalt d'aquest turonet hi ha el castell de Machaerus, lloc on Joan Baptista va ser decapitat i on Salomé va ballar per a Herodes Antipas i va demanar que decapitessin a Joan Baptista.
-->> Fotos

El tercer dia vam fer cap a Petra. Al taxi de camí cap a l'estació de busos vam conéixer un noi jove, policia a Petra, que ens deia que allà és molt fàcil trobar cosa bona per fumar i fins i tot ens va convidar a casa seva a fumar... Va bé, els anys passen i aquestes coses ja no es fan. De totes maneres a Jordània tampoc saps mai si t'inviten per a ser amables o si realment ho diuen en sèrio.
Al bus vam conéixer la Margaret (arquitecte americana que treballa a la universitat d'Amman) i el Nils (anglès). Amb ells vam estar els dos dies a Petra.
El primer dia de Petra vam caminar fins al lloc del sacrifici, un lloc elevat des d'on es tenen molt bones vistes.
-->> Fotos


El segon dia a Petra (4t dia a Jordània) vam anar de Little Petra al monestir (Al Deir) amb un guia. Quina excursió gent, vam haver de grimpar, fer de cucs per una repisa a 15m d'altura, etc. etc. Emocions.
Foto amb el guia (Atala) davant de l'Al Deir (el monestir)
-->> Més fotos


El cinquè dia vam anar a Aqaba. Aqaba té privilegis comercials, és un lloc on ees repiren molts diners i on les taxes no existeixen.
Jo estava ja farta d'habitacions, d'aquesta sensació claustrofòbica que em provoquen les quatre parets i vam decidir acampar fós com fós. A la platja del sud es pot acampar i hi havia un munt de jordans que acampaven o dormien a la platja amb matelassos. Jordans provinents d'Amman que havien aprofitat els dies de festa de la fi del Ramadà per anar a la platja a Aqaba. Va ser relaxant: vam fer una mica d'snorkelling en una barrera corelina propera a la platja, vam fumar la nargila prenent un te i menjant fruits secs (invitats d'una família jordana bastant occidental) amb vistes a Israel i Egipte (a l'altre cantó del mar roig), vam protegir-nos d'unes formigues gegants amb punxa que colonitzaven els voltants de la nostra tenda quan es feia de nit i vam fer molt el vago.
-->> Fotos


El setè dia a Jordània vam carregar de menjar (pa de pita, humus, fruita i verdura) i vam anar cap al desert de Wadi Rum, un dels objectius principals del viatge. Allà vam acampar una mica apartats de la zona d'acampada real però prou a prop com per a poder utilitzar els lavabos i agafar-ne aigua.
Les muntanyes de Wadi Rum són de gres (en castellà arenisca). El gres (en anglès sandstone) és un tipus de roca sedimentària silícia, molt facilment erosionable. A Wadi Rum es fa escalada clàssica, en què l'escalador ha de posar ell mateix els seguros i muntar les reunions. A vegades et trobes cintes en les reunions o llocs de rappel. Les vies són llargues, entre 200 i 400m, i les caminades per arribar al peu de la via són inoblidables, ja sigui pel paisatge, ja sigui pel cansament que et provoquen ;)

El primer dia a Wadi Rum (7è dia a Jordània) vam fer exploració del terreny. Vam anar a veure la ruta que volíem fer l'endemà, la via Salim, de la cara nord de l'Abu Maileh, la muntanyeta de davant del Jebel Rum (1774m). Tornant cap a la tenda vam trobar uns alemanys, Wadi Rum estava ple d'alemanys, amb qui vam estar xerrant sobre la manera d'escalar a Wadi Rum i les vies interessants.
-->> Fotos

El segon dia a Wadi Rum (8è dia a Jordània) vam anar a fer la via Salim, cara nord de l'Abu Maileh. Va ser una via agraida, amb trossos més fàcils o més difícils, però factible. Per la seva situació propera al poble de Rum, és una via feta bastant sovint i amb bones reunions. Fa uns 100m i és de 4 cordades. Arribar a dalt va ser una sensació genial, malgrat no ser el Jebel Rum... Però les vistes del poble i del desert des del cim t'omplien de pau. Vam aprofitar el ben estar per a reposar (migdiada d'una horeta) i menjar fruits secs. El rappel va ser de 60m, els quals sense prúsic es fan una mica llargs (vaig arribar a baix tremolant i amb les mans ben encarcarades!).
-->> Fotos

El tercer dia a Wadi Rum (9è dia a Jordània) vam esperar que arribés l'ombra a les torres de la cara est del Jebel Rum per a fer la via "Walk Like an Egyptian". Una via curta però dificileta i exigent. Vam fer les dues primeres cordades, la tercera hagués estat massa difícil. He de dir que va ser genial: escalada en xemeneia, entremig d'una placa i la paret, molt guapa! El lloc de la primera reunió un infern, però va valer la pena.
-->> Fotos

El quart dia a Wadi Rum (10è dia a Jordània) vam allunyar-nos una mica més, endinsant-nos a la gola de Rakabat. Vam despertar-nos amb la primera pregària (a les 5.30) i vam sortir quan es comencava a fer clar. Vam caminar més del compte, caminada genial, pujant, baixant, grimpant, arribant quasi a l'altre cantó del Jebel Al Kharazeh, on hi ha dunes vermelles, però vam haver de tornar enrere, perquè la nostra ruta estava ben bé al comencament de la gola. L'aperitiv és una via fàcil, d'uns 150m d'alcada. Vam tenir problemes al final per a saber per on trascorria la via i arribant a dalt grimpant sense corda (era de grau 3...). La baixada era una grimpada i dos ràppels, un que ens el vam inventar perquè no ens atrevíem saltar 5 metres i l'altre el ràppel de la gola de Kharazeh.
-->> Fotos

El cinquè dia a Wadi Rum (11è dia a Jordània) vam decidir deixar reposar les cordes i vam anar a caminar pel desert. Vam fer una caminada que déu ni dó: vam anar fins al sud del Jebel Um Ishrin, vam anar direcció nord pel Wadi Um Ishrin fins a les dunes vermelles. Abans d'arribar-hi vam trobar un grup de quatre nois que estaven fent vacances a Wadi Rum amb un jeep i que ens van convidar a un te. El millor: tenien una gallina voltant per allà que seria el seu dinar! un cop a les dunes vam jugar una mica amb la sorra i vam continuar direcció sud travessant el lloc on s'ajunten el Ghor Rum i el Ghor al Airam fins a arribar a la gola del Jebel Khazali. La gola del Jebel Khazali és molt visitada pels turistes perquè té unes incripcions del Nabateans, dels temps abans de crist. Allà vam intentar fer pena als turistes que venien en jeep, perquè ens agafessin i ens portessin fins a Rum. Va funcionar!
-->> Fotos

El sisè dia a Wadi Rum (12è dia a Jordània) va ser l'últim al desert. Vam sortir d'hora per agafar el bus; un bus que anava ple de dones vestides de negre a les que només se'ls veia els ulls. Quatre homes també viatjaven en bus, però seien al davant i discutient amb el conductor. L'objectiu del dia era arribar a Wadi Mujib, una reserva natural al mar mort. Havíem llegit que allà també hi havia tendes i segurament era la solució més econòmica a la vora del mar mort, on com bé diu el nom, no hi ha res, només una autopista que va de nord a sud (d'Amman a Aqaba) i una zona d'hotels spa i cura que nosaltres no ens haguéssim pogut pagar. La manera de viatjar: autostop o autobus. Després del bus que ens va deixar a l'autopista, vam viatjar fins quasi a Madaba amb una parella, ella francesa i ell jordà, residents a Marsella, que tenien una entrevista amb el ministeri per a presentar un pla d'urbanisme. Molt bons! El segon cotxe al que vam pujar va ser el d'un catòlic de Madaba, que renegava dels musulmans i criticava la seva manera de fer vestir les dones. Molt bon home, ens va portar a comprar pa i formatge. El tercer cotxe va ser una mica malson. Dos homes musulmans, pro-palestina, fans de Hitler i antisemites, que just pujar al cotxe ens van dir que podíem fer allò que volguéssim, sexe també, i ens van donar un vídeo del móbil "per a qué ens entretinguéssim" on es veia un zoo de l'Iraq, on un lleó es menjava un home! déu meu!! A més, el conductor no parava de dir que no li agradaven les dones jordanes, que eren massa gordes i tenien la pell fosca! Flipant. Després d'aquests personatges, vam tenir problemets per a continuar. La carretera de Madaba al mar mort no és gens transitada, amb lo qual tothom ens demanava bastants calers per a anar-hi. Ens vam adonar que havíem triat un recorregut dolent, hagués estat millor baixar fins a Aqaba i allà agafar algú que pugés per l'autopista del mar mort... Al final, després d'anar amb un flipat, un taxi que ens va timar i dos joves que també ens volien timar, vam arribar a Wadi Mujib. Sorpresa: ja no existia el campament, sinó que tenien bungalows (xalets) a uns 80 euros la nit! Flipant. Al final dient-los que érem estudiants i que ens quedàvem dues nits, ens van rebaixar el preu a 60 i ens vam quedar dos dies de relax total al mar mort, fent banys de fang i dormint a les hamaques de la terrassa. Una delícia. L'últim vespre allà, quan ja portàvem una setmana alimentant-nos de pa de pita, tomáquets, cogombres, humus, mutabal i formatge, vam decidir menjar bé i vam sopar al restaurant dels xalets. Senyors, l'endemá va ser el primer dia que al llevar-me no vaig haver de córrer cap al lavabo! :)
-->> Fotos i fotos aquí i aquí



A la tarda del deu d'octubre, catorzè dia, vam deixar el mar mort (sniff sniff) per a tornar a Amman. Aquella nit vam quedar-nos a dormir a casa de la Margaret, l'americana que havíem conegut a Petra. Viu a la vuitena rotonda (les rotondes són els punts de referència de la ciutat), a un barri bastant nou, molt occidental. De totes maneres ens va explicar que pel fet de ser rossa i vestir normal (evidentment sense ensenyar ni bracos ni cames), almenys dos cops a la setmana se li paren cotxes quan va pel carrer i li ofereixen diners com si fós una prostituta... flipes, no? molt occidental Jordània!

El quinzè dia va donar per a bastant: vam fer una excursió a Iraq Al-Amir, un poblet a la vora d'Amman, on hi ha unes coves i una ruina romana, envoltat d'oliveres i figueres. Tornant a Amman vam decidir fer una mica de shopping per a no tornar amb les mans buides. El que vaig comprar més va ser cafè: cafè que van moldre als meus ulls barrejat amb cardamom. Boníssim! Recordeu-me que us en faci una tasseta pel proper cop que ens veiguem. Aquell dia també vam anar a dinar a nostre bar preferit i aquest cop ho vam fer bé: vam pujar al segon pis, lloc per a les dones i les famílies. Ja ens havia estrenyat el primer dia que vam anar-hi, que només hi haguessin homes! Allà vam menjar un shawarma, molt molt bo.


I al vespre vaig carregar de falafels i cap a l'aeroport. La nit va ser tranquila, vam dormir a l'avió les quatre hores de vol després d'haver esmorzat a les 3 de la nit... I a l'arribar a Frankfurt a les set del matí vam tornar a esmorzar i vam separar-nos... per sort el temps va animar la joranda i els paisatges ocres i vermellosos de la tardor amb el cel blau i un bon solete, van fer que la tornada no fós tan dolenta!
-->> Fotos

Un petonet,
núria

-->> Totes les fotos

dilluns, d’octubre 13, 2008

Compro als turcs

Sí, sempre vaig a comprar la verdura i fruita als turcs perquè són els únics que no tenen res empaquetat i tenen un sortiment més gran que tots els súpers (sobretot d'olives!). A més són gent molt amable i flexible amb qui pots parlar, no com les caixeres de l'aldi que semblen robots.

Digues no a l'Aldi i vés a comprar als turcs!!!!! :)