orivenezia

sí, fent orientació per venècia, amb la cosina carlota de reportera, un autobus ple d'alemanys estranys i un grup de catalans farreros :)

*per si a algú li interessen els resultats

adéu adéu, fins per nadal!!!


després de la cursa més de 3km fins a l'autobus bavarès...


concentració, orientació i... ja!!!!!


txelleta, que vas tard! (per si no la veieu, és la cosa aquesta blava i groga de rerefons, entremig de tots aquest homes)


típics timbres dels portals de venècia


travessant la placa sant marco...


els xukixuki al pont de l'acadèmia


la cafeteria caffè - ideal per a esmorzars a les 12, aperitius a les 7 i birres a les 11 :)

Kandinsky a Munic

A la Lenbachhaus hi ha una exposició especial sobre Kandinsky; bé, de fet n'hi ha dues. Una sobre l'obra abstracta més posterior en la vida del pintor i una sobre l'obra primerenca gràfica. Les dues estan bé, però a l'abstracta hi ha obres que enamoren. Sí, ho dic així, avui m'he tornat a enamorar.

"Einige Kreise" és una (o l'obra) que m'ha fascinat i robat el cor. Em mirava les altres obres i no podia deixar de girar el cap cada 20 segons a mirar "einige kreise". Com una atracció. Increible, amor a primera vista!



"Blauer Himmel" també m'encanta. Aquest espai blau de llibertat, blau símbol de l'espiritualitat, contrari al materialisme, la que havia d'envoltar l'artista, allunyant-lo de les banaliats materials i traidores d'un món ple de canvis de principis de segle XX.



"Trenta", una obra realitzada en època difícil (época de guerres), mancada de color però plena de formes diferents, trenta formes exposades en caselles blanques i negres.



Genial totes, genial "alguns cercles / einige kreise", d'una bellesa indescriptible...

ich liebe Kandinsky, ich liebe seine Sicht der Welt, bunt, geometrisch aber nicht geschlossen...

un dilluns lliure a Brünnstein

Mostra un mapa més gran

després d'un cap de setmana de bon temps però sense poder anar a les muntanyes per la castanyada i preferint sortir de festa que llevar-nos d'hora, el missatge de diumenge el vespre de la isabel demanant-me si dilluns volia anar als Alps em va fer saltar el cor d'alegria! oh yes, let's do it again! qui sap si el temps ens deixarà tornar gaire sovint a les muntanyes a fer un pic durant els mesos de fred, per tant s'ha d'aprofitar qualsevol oportunitat!

Volíem fer el großer Traithen, un pic de 1852m. Comencant a caminar ens vam trobar un rètol on posava que el Brünnstein també estava a 2 hores de camí, el mateix que el Großer Traithen. Tres homes muntanyerus ens van aconsellar el Brünnstein, de manera que cap allà vam anar. El Brünnstein té 1619m d'altitud i la dificultat arriba a l'hora de pujar al pic, perquè s'ha de passat per via ferrata, el qual significa haver de grimpar una mica i prou. Guapo. Molt guapo. El cim és estretet i al cantó est hi ha una esglesiola, metre d'ample per metre i mig de llarg. Impressionant que en aquella clapa de roca a 1600 metres d'altitud on s'arriba per via ferrata algú algun dia hi construís una capelleta... La baixada: via ferrata una miqueta més llarga, passant per una gola on hi havia xapes!!! zona d'escala gent!

L'aventura va ser arribar al cotxe amb les bótes de muntanya senceres... la goma de la sola estava feta caldo, no em demaneu des de quan, no l'havia vista encara així, i evidentment amb la caminada es va anar trencant fins que quan arribàvem ja a casa de la Isabel la sola de la bóta dreta va desenganxar-se completament de la bóta!!!!! Ja sabem quin serà el regal de nadal... tot i que podré esperar fins llavors???

Un petonàs i que tingueu una setmana sense pluja! Aquí a Munic fa solete i fins i tot bona temperatura. I l'entrenament per Venécia ja ha comencat, avui ja he pujat i baixat unes quantes vegades el pont de la Brudermühlbrücke! :)

La Castanyada 2008

sí senyors, i quin any no hem fet panellets ni hem cel.lebrat la castanyada? aquest any ens vam ajuntar la Gemma, l'Anna i jo i vam currar-nos uns panellets per llepar-se'n els dits! En vam fer de coco, xocolata, cafè, llimona, pinyons i ametlles. Amb la paciència i exigència de la Gemma ens van sortir uns panellets de pinyons i ametlles guapíssims. També vam fer un panellet sorpresa sucat amb el líquid d'unes escopinyes d'aperitiu que voltaven per la taula mentre fèiem els panellets. Justament va anar-lo a agafar l'Andrea, la xicota del Markus, que està embarassada de quatre mesos! però resulta que el gust a peix s'havia evaporat dins el forn, de manera que va dir que només era dolcet i prou! (remordiments mil).

I res, després d'atipar-nos de moniatos, castanyes, mandarines i panellets vam fer cap a l'Atomic Café a cremar-ho tot a ritme dels anys seixanta.

I què em queda dir: castanyada forever, natüüüüürlich!!!!!

Per cert, aquí algunes fotos de la genteta


La leslie descobrint el moscatell!