Històries de tren

30 de marc -- Tren de camí de Berlín a Munic (6 hores), després de tornar aquest matí del cap de setmana a Dublín amb la Bina i la Mimi.

Un amargat de la vida el paio de l'altre cantó del passadís... Un paio que està fent la mili, fumador, que es queixa per tot. Entre Berlín i Leipzig ja havia passat pel meu vagó parlant pel mòbil omplint-li el cap a un amic seu, dient-li que si fa dues hores que prova de dormir i que si al tren hi fa fred o calor i que no pot dormir... m'he pixat ja de riure. A Leipzig ha pujat una noia i s'ha assegut a davant meu; toca el violoncel, joveneta, simpàtica. De tant en tant prova de netejar-se el nas amb el dit i quan l'enganxo se n'avergonyeix i deixa de fer-ho. Acabem de parar a Bamberg i el paio fumador ha volgut fer una pausa per fumar i com que el tren ha tingut les portes obertes més o menys 30 segons perquè portem retard, doncs no ha pogut ni fer dues calades, s'ha enfurismat i ha comencat a fotre'ns un monòleg que si no pot ser que en un tragecte de 6 hores no pugui ni fumar-se un cigarret. Ja veus el que ens intressa a nosaltres, tots no fumadors. Però divertit, té talent per als monòlegs.
Ara m'he fet una llista de cancons guais, cancons en català, de les de tota la vida, amb dusminguet, sopa de cabra, lax'n busto, els pets, etc. ui ui ui, que bé que se'm posa, sobretot després d'haver vomitat al puto lavabo d'aquí al tren, quin fàstic... després d'haver tret els panets que m'havia fet a Berlín amb molt d'amor, m'he comprat (pel fantàstic preu de 10 euros) un chili con carne (porció anomenada gran) i una pepsi per a matar-ho tot i per a assegurar que el menjar es quedi a dins la panxa i m'he quedat com 20 minuts clavada al seient escoltant antònia font de l'mp3 i sense gosar moure'm per si el chili con carne volgués tornar a veure la llum... Després de la parada a Bamberg el chili con carne s'havia quedat a la panxa i m'he atrevit treure el portàtil i ara amb la musiqueta tot molt bé, molt millor. Escric i així també em diverteixo... Aquest cop m'he deixat el meu diari personal a casa, a Munic, per tant no em queda més remei que escriure amb l'ordinador...

Ale, això és tot... i perdoneu pels detalls... ja estic millor ;)

El Rico i jo ens n'anem a viure junts!

Sí senyor, ja tenim piset amb el Rico! Ahir vam firmar el contracte i ens traslladem l'1 de maig.

És un piset de 80 mq, quatre habitacions, cuina, bany, jardí comunitari, al costat de l'Ísar, a 10 min caminant del Zoo i a 10min en metro de l'estació central i de Marienplatz!

Molts petoneets i a veure si ens veniu a veure ara que tindrem una miqueta més de lloc!


Mostra un mapa més gran

Sardenya 2009

Com cada any per carnestoltes aquest any també hem anat a Sardenya, a viure la màgia i l'emoció de la Sartiglia.

A la Sartiglia hi participa el Cristian, el marit de l'Eloisa, a qui vaig conèixer fent les pràctiques a Weimar. Ara l'Eloisa i el Cristian ja tenen un nen, el Corrado, de quasi 2 anys, i viuen a una casa al camp amb oques, gallines, gossets, un pony i cavalls. Perfecte per a la Selma (la filla de Rico de 6 anys), qui va estar perfectament ocupada jugant amb els animals :)


La Sartiglia té dos dies claus: el diumenge i el dimarts. Al diumenge la dirigeix el gremi dels pagesos i al dimarts el dels fusters. A la Sartiglia els cavallers hi participen en grups de tres. La primera part de la Sartiglia consisteix en enfilar una estrella que penja al mig d'un carrer tot cavalcant ràpidament. La segona part són les acrobàcies que els equips de tres cavallers tot cavalcant paral.lelament fan a sobre dels cavalls. És impressionant!
Oristano també es precupa de formar bons cavallers, pel qual el dilluns hi ha la Sartiglietta, la Sartiglia pels nens, la qual va ser la preferida per a la Selma!





A part de viure i veure la Sartiglia, també vam estar uns quants dies escalant a Cala Gonene. El primer dia vam estar a Budinetto, el segon a Cala Fuili i el tercer a la Potrona. Ui, la Selma fins i tot va pujar una 3c fins a dalt de tot! Vam tenir sort amb el temps i la veritat és que va estar molt bé, a no ser de l'encostipada que vaig agafar jo i que encara em dura...

Brauneck i la súper pista de bumps

el dia que vam anar a esquiar amb la Verena i el Benedikt (15 de febrer), hi havia tantíssima neu que de seguida es formaven bumps. Genial per a practicar :)
No només hi havia molta neu, sinó que també molta gent i per tant, si en comptes d'agafar la pista xica i estreta plena de gent on quasi no podies esquiar, agafaven la pista ample, empinada i plena de bumps, estaves sola esquiant i a sobre més entretingut!

Aquí la teniu: