Històries de tren

30 de marc -- Tren de camí de Berlín a Munic (6 hores), després de tornar aquest matí del cap de setmana a Dublín amb la Bina i la Mimi.

Un amargat de la vida el paio de l'altre cantó del passadís... Un paio que està fent la mili, fumador, que es queixa per tot. Entre Berlín i Leipzig ja havia passat pel meu vagó parlant pel mòbil omplint-li el cap a un amic seu, dient-li que si fa dues hores que prova de dormir i que si al tren hi fa fred o calor i que no pot dormir... m'he pixat ja de riure. A Leipzig ha pujat una noia i s'ha assegut a davant meu; toca el violoncel, joveneta, simpàtica. De tant en tant prova de netejar-se el nas amb el dit i quan l'enganxo se n'avergonyeix i deixa de fer-ho. Acabem de parar a Bamberg i el paio fumador ha volgut fer una pausa per fumar i com que el tren ha tingut les portes obertes més o menys 30 segons perquè portem retard, doncs no ha pogut ni fer dues calades, s'ha enfurismat i ha comencat a fotre'ns un monòleg que si no pot ser que en un tragecte de 6 hores no pugui ni fumar-se un cigarret. Ja veus el que ens intressa a nosaltres, tots no fumadors. Però divertit, té talent per als monòlegs.
Ara m'he fet una llista de cancons guais, cancons en català, de les de tota la vida, amb dusminguet, sopa de cabra, lax'n busto, els pets, etc. ui ui ui, que bé que se'm posa, sobretot després d'haver vomitat al puto lavabo d'aquí al tren, quin fàstic... després d'haver tret els panets que m'havia fet a Berlín amb molt d'amor, m'he comprat (pel fantàstic preu de 10 euros) un chili con carne (porció anomenada gran) i una pepsi per a matar-ho tot i per a assegurar que el menjar es quedi a dins la panxa i m'he quedat com 20 minuts clavada al seient escoltant antònia font de l'mp3 i sense gosar moure'm per si el chili con carne volgués tornar a veure la llum... Després de la parada a Bamberg el chili con carne s'havia quedat a la panxa i m'he atrevit treure el portàtil i ara amb la musiqueta tot molt bé, molt millor. Escric i així també em diverteixo... Aquest cop m'he deixat el meu diari personal a casa, a Munic, per tant no em queda més remei que escriure amb l'ordinador...

Ale, això és tot... i perdoneu pels detalls... ja estic millor ;)