Munic és una ciutat molt verda, plena de parcs i fins i tot boscos i amb una xarxa de carrils de bici admirable. Ara bé, quan surt el sol i comença a fer bon temps la ciutat es satura de biciclistes irritats i sense paciència i el tràfic en bicicleta, normalment ordenat i d'exemple, passa a ser comparable al tràfic de cotxes a les pitjors ciutats italianes. En els semàfors els biciclistes s'acumulen en forma de gotim i quan es posa verd sembla l'arrencada de la fórmula 1, dincs el cap tots es converteixen en un Schumacher en potència.
Anar en bici pel costat de l'Isar (el riu que travessa la ciutat de sud a nord) és normalment un fet quasi meditatiu. No en un dia festiu i assolellat. En un dia així et trobes la parelleta d'avis que fan el seu tour en bici per a millor les propietats cardíaques; les dues noies que no van pas més ràpid que els avis i que evidentment han d'anar una al costat de l'altra, en un carril de doble sentit, tot comentant amb qui van fer l'amor la nit passada després del concert a l'Atomic; el biciclista atrevit que va padelant amb les seves havaianes en direcció al Flaucher tot fent equilibris amb una caixa de cerveses -de vidre- al porta-equipatges de la bici.Ara bé, l'element més perillós de tots és el biciclista esportista, aquell que porta aquelles bambes que s'enganxen a la bici i amb les que jo tindria pànic de quedar-m´hi enganxat i no poder posar els peus a l'hora de baixar de la bici, que vesteix roba apretadeta amb un cuixinet al cul, guants, casc i el millor de tots: unes ulleres que semblen vingudes del segle que ve, semblants a les dels olímpics. Aquests elements són els que es pensen que tenen llicència per a tot: sobretot per a avançar el grupet de noies que parlen sobre les conquestes de la setmana i que van en paral·lel, amb la qual cosa, quan el biciclista esportista les avança invaeix sense vergonya l'altre carril, pel qual va l'Andreas tranquil·lament concentrat en la seva música que sona d'uns „cascos“ grans i blancs, a l'estil Macintosh, i que en dos segons caurà al terra, tindrà una fractura al colze, la qual requerirà una OP molt complicada i que potser no li retornarà la mobilitat total al braç, ell que treballa a l'òpera, al departament de requisits, on el treball manual és una part molt important de les tasques globals de la feina.*
*Basat en fets reals, però amb el nom del protagonista canviat.
