2n cap de setmana als Alps...

però aquest cop sense la Selma i triant l'excursió el Klaas i la Gemma... el que havia de ser una excursió facileta, 700 metres de desnivell, etc. etc. es va convertir en quelcom bastant "anspruchsvoll" com en dirien aquí a Alemanya, segons la traducció de pons.de: d'alt nivell! jajaja!!

per riure, sí, però tela marinera. En el meu estat (de quasi set mesos) pujar uns 950 metres de desnivell i baixar-los un tros escalant per un canal mig via ferrata i per una tartera... déu ni dó! a veure, el tros de l'escalada va ser el millor, ja m'hi hagués quedat, fa tant que no escalo, sobretot que no escalo cap amunt!!! sniff sniff...

quan la Gemmeta ens passi les fotos ja les penjaré, fins llavors: visca els Alps, tot i que nosaltres sempre ens quedem a l'entrada dels Alps alemanys i mai ens endinsem cap dins, on són alts i imposants!

I d'aquí a uns quants dies als Pirineus, a veure la verge de Núria i a presentar-li al Rico el sant Gil, que si el nostre fillet s'ha de dir així (en cas que sigui un nen), en Rico l'hauria de conèixer abans ;)

després de la pluja... arriben les barbacoes a l'Ísar!

Barbacoa d'embarassades amb la Marie el divendres 17 de juliol... una hora per encendre la barbacoa... i nosaltres que ens pensàvem que era fàcil... el proper cop agafem un secador de cabell amb piles! ;)





Amb en Markus, l'Andrea, la petita Sara i en Klaas i la Gemma i la Selma aquest dimarts passat... per sort ens va fer sol i no vam haver de marxar per potes!

Venem al Flohmarkt o mercat de les puces

Ahir, dissabte, la Isabel i jo ens vam llevar a 2/4 de 7 del dematí per fer camí cap a Daglfing, on cada dissabte de 9 a 3 es fa un mercat de les puces / mercadillo de segona mà o Flohmarkt. És un mercat on tothom hi pot vendre. Tu vas allà amb el teu cotxe ple de coses, poses la paradeta, per la qual et cobren 15 euros i ale, a vendre. Nosaltres portàvem totes aquelles coses que hem anat acumulant al llarg dels anys i que ja no ens fan servei i ens volíem treure de sobre, com per exemple: jerseis, jaquetes, sabates, bolsos, un forn elèctric, llibres, etc. Ho veníem quasi tot a 1 euro. Al final vam rebaixar el preu i tot: 50 ct. cada peça, lo important és que la gent ho comprés i que nosaltres ens ho traguéssim del damunt. I no va anar malament. Evidentment no ho vam vendre tot ni molt menys, però bastants coses i ens vam treure uns calerons: en total 100 euros. No està malament, si penses que fins i tot vam vendre sabates que estaven tan però tan fetes caldo! No se sap mai la gent què vol...

Unes fotorrines:

Moda alemanya