una catalana per Munic

canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dijous, d’agost 27, 2009

els sogres a Munic




es van portar bé, no van criticar i van estar de molt bon humor, com ha de ser, no? jeje!

posted by niaixoniallo at 9:28 a. m. | 3 comments

els 30 a Cambrils

sense brindis de cava, però descobrint un vi sense alcohol que a asseguda al jardí de davant de l'apartament de Cambrils estava boníssim. Un gran plaer!

els 10 dies a Cambrils van ser genials: dormir fins tard, llevar-se amb la calma, esmorzar pa rústic amb tomàquet i pecorino que la Sílvia va portar d'Itàlia, tranquil.lament fer la bossa per baixar a la platja, un cop allà buscar un lloc on l'aigua fós clara i no molt lluny de les dutxes, cap a 2/4 de 3 pujar a dinar peixet que el Joan ens havia ja preparat (mmmm...), migdiada llarga fins passades les 6, al poble a fer el gelat redescobrint gustos com la regalèsia amb menta i la mandarina (nova combinació alternativa a l'after-eight amb gerds), anar a sopar al Pòsit o a la Roma o tornar a casa per menjar la sana amanida del dia ;)

i repetim, dia rere dia, cada dia amb alguna visiteta...

Bona vida, oi?

Petoneets i merci a tots/es els/les que vau poder venir a Cambrils a fer-me companyia i sobretot als meus pares per la paciència i l'"esponsorament"!





posted by niaixoniallo at 9:17 a. m. | 0 comments

dilluns, d’agost 03, 2009

de 7 al Puigmal ;)

Primer de tot, donar-li gràcies a la mare de déu de Núria i al sant Gil per trobar-me tan bé durant l'embaràs.

Segon, donar-li gràcies al Rico per a tenir la paciència que té i creure en mi jeje

Tercer, li podria donar gràcies al sant Pere per haver plogut només durant la nit de dissabte a diumenge i haver parat just que la tenda estava impregnada d'aigua i les parets començaven a no ser impermeables.

I finalment: hem fet el cim!!! el del Puigmal i, modestament per a obrir gana el diumenge amb en Pere i la Gemma, el de la Pala! La veritat és que era com un somni poder tornar a Núria després de tant de temps i mostrar-li al Rico el meu racó de terra preferit i poder pujar a aquest cim que, suposo, totes les Nuries estimem tan. Un somni fet realitat (posem-nos nostàlgics, que vés a saber quan el podrem tornar a fer!).

Aquí, per als que no s'ho creguin, les fotos de prova:




posted by niaixoniallo at 11:42 a. m. | 0 comments