De càmping i escalada

Entre pluja i pluja un cap de setmana de 3 dies de sol espaterrant!!!! Per sort, sinó ens haguéssim deprimit moltíssim i ens plans a l'aigua.

Vam passar el cap de setmana de la segona pasqua a Frankenjura, al nord de Nürnberg, una zona ideal per als fans de l'escalada esportiva. I allà ens tens, aquest cop a un càmping "ideal per a famílies", amb la tenda, el Gil en un sac de 80cm i la Selma.
La primera nit va ser mortal: van vomitar tots dos. Quan en teníem un de canviat i mig adormit, vomita l'altra, es desperta l'un i comenca a plorar, l'altra desesperada i aporuguida, el pare netejant les coses, la mare intentant adormir l'un i fent companyia a l'altra que té por de quedar-se sola, etc. Tard, molt tard era ja quan vam aconseguir dormir, l'altra i jo compartint el meu sac i el pare a fora la tenda. A les sis del matí tocaven les campanes del mini-poble-abandonat-de-la-mà-de-déu-però-no-d'escaladors.
Els altres dies van anar millor, vam posar a dormir els nens al ras mentre els pares féiem unes birres al costat de la barbacoa... bona vida!

Per Catalunya...

I quines ganes de màniga curta constant!!!!

El Gil va fer amistats: va conéixer l'Èlia i l'Edgar:





I va aprendre a fer el cuquet a casa de l'Alba. Motivació: unes claus!

També va tenir un contacte molt intens i proper amb el Doggy, el gos de la Carlota.

En resum: Catalunya va servir per a superar la fase d'emmarament, que esperem que quan arribi no sigui massa forta... (ja tremolo!)