canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dilluns, de juliol 05, 2010

meravigliosa Sardegna


Mostra Sardenya en un mapa més gran

Feia molt que no escrivia al Blog i avui, justament avui, una personeta m'ho ha recordat. I va bé, perquè avui també és un dia ideal per a escriure-hi.

En Rico, en Gil, la Selma i jo (o sigui la família al completo) hem passat una setmana de vacances a Sardenya. Han estat unes vacances de platgeta i bona vida, moooolt bona! Ha servit perquè el Rico s'adonés que fer vacances a la platja no vol dir rascar-se la panxa tot el dia, sinó que també significa moure's: ara jugo a pales, ara faig snorkeling, ara faig castells a la sorra, ara nedo, etc. etc. I entremig un dia d'escalada perqué no sigui dit ;)

Vam aterrar a l'illa el diumenge 27 de juny. Arribàvem poc abans de les tres i en teoria a les 3 ens donaven el cotxe de lloguer i cap al càmping a Porto Pozzo i a fer un banyet just arribar. Doncs no. Resulta que el cotxe que havíem llogat havia tingut un accident. Ens en donaven un altre perÒ, que arribava més tard... una horeta i mitja. Sí, sí, una hora i mitja en italià = 3 hores. Vam tenir sort que just a aquella hora jugava Alemanya contra Anglaterra i que Alemanya guanyés. Just acabat el partit arriba la paia amb el cotxe que ens tocava i després de negociar tornar-lo brut (amb nens us asseguro que és un mooolt bon tracte), vam sortir per Porto Pozzo. Al càmping tot molt bé i la tenda nova genial: és de luxe luxe!!!


El dilluns 28 vam volar provar d'escalar. Vam dirigir-nos cap a Cala Spinosa, al Capo di Testa, única zona d'escalada esportiva a la Costa Smeralda. No sabíem si funcionaria o no, dos adults i dues criatures, cosa difícil. No va funcionar: ens vam deixar les ressenyes a la tenda i el Rico, després d'inspeccionar la zona, va dir que era massa perillosa pels nens. Vam fer dia de platja encaixonats entre roques i una mena de tenda per tapar el sol, perquè el Giló no se'ns cremés. La prudència ens ha anat bé: ningú s'ha cremat ni ha agafat una assoleiada.


El dimarts 29
vam continuar la ruta platgera: Cala Licciola. Una platja fantàstica, ideal pels nens, quasi paradisíaca.




El dimecres 30
va ser el torn de la Marmorata. Una platja més comercial, moolt comercial: amb tombones per llogar, apartaments monstres a primera línia de mar, però la platja en sí també deliciosa.

El dijous vam deixar el càmping per dirigir-nos cap a Oristano a fer la visita obligada anual a l'Eloisa, Cristian i Corrado. De camí vam parar-nos a escalar a Ósilo, prop de Sassari. Vam anar a la zona Dimenzione i vam fer un parell de rutes. Totes faciletes, 5b / 5c. Però va funcionar, el Gil es va portar molt bé, fins i tot va dormir un ratet i ens va deixar escalar bastant. La Selma va fer amics alemanys (dos nens que també havien anat a escalar amb els pares) i la vam tenir ocupada una bona estoneta. Al vespre cap a Oristano, dutxa de luxe, llit de debó i menjar calent ;)

Divendres vam continuar la ruta platgera per la costa oest amb dues alemanyes més: la SAbina i la Mimi de Berlín, que també han fet vacances a Sardenya els mateixos dies que nosaltres, però justament a l'altre cantó: a Caglieri. Van venir amb el tren fins a Oristano i amb el bus fins a la platja de San Giovanni, just sota de Tharros, antiga ciutat romana. Les platges de la costa oest són més amples i ventoses, ja que hi bufa mestral.


Dissabte vam fer una mica de pausa. Al matí vam estar per casa reposant, per dinar vam anar a casa dels pares de l'Eloisa a Torregrande, on a les 4 vam poder viure la derrota d'Argentina contra Alemanya. Cap a les 6 vam anar a la platja d'Is Arutas. Una platja espectacular, amb la sorra blanca blanca, una sorra que no s'enganxa gens a la pell (ideal quan tens bebès que t'estan tot el dia a sobre). Al vespre pizza davant del mar a Funtana Meiga.

Diumenge: últim dia de platja amb l'Eloisa i el Cristian a la platja de Putzu Idu. Una platja molt petitona, però perfecte pels nens perquè no s'enfonsa ràpid. Després dinaret ràpid i cap a Olbia falta gent. Vam arribar molt tard a Munic i a casa poc abans de la 1 de la nit.

Són quasi les 10 del matí i s'acaben de despertar els nens. Bona hora, almenys m'han deixat escriure l'article ;)
Aquí algunes fotos
Peotneets

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Bentornada a casa teva!!!
M'ha agradat llegir la crònica, així recomanes anar amb tenda.. quan dius de luxe... és que encara ens estem decidint!!!
Ens veiem a l'agost,
A mi també em reclamen.
He vist que has canviat el què posa a l'inici del blog!

1:52 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home