Abandonar la professió per a ser mare

Tranquils, encara no estic tan desesperada. Jo seguiré treballant i fent la meva feina, que per això els meus pares em van pagar tots els estudis que he fet, i paral.lament intentaré ser una bona mare.

Ara bé, cada cop que alguna dona de la meva edat em diu que ella es queda a casa (almenys 6 anys - pel primer fill i pel segon 3+3) em quedo parplexa i no sé com reaccionar. Em ve la pregunta al cap si ho fa per convenciment o si es veu més aviat obligada per l'opinió del seu marit. Se'm posen els pèls de punta en pensar que a una Alemanya tan modèlica com l'Alemanya actual, la qual tots els paisos del sud admiren, pugui ser normal que les dones es quedin a casa per a cuidar els fills i renunciin a la professió per a la qual s'han passat anys estudiant i treballant. Penso que és una contradicció que el govern vulgui que el nombre d'estudiants augmenti -relativament baix a Alemanya-, si després no afavoreix que les mares puguis reincorporar-se al món laboral un o màxim dos anys després d'haver parit. Per què inverteix el govern alemany en universitats i dóna suport a què les dones tinguin estudis si després no beneficien les empreses que donen ocupació a les mares, ni s'ofereixen les infraestructures per a què les mares puguin treballar almenys un 50%? Com pot ser que hi hagi mares que vulguin treballar i fins i tot tinguin feina i no ho puguin fer perquè no troben lloc a les llars d'infants públiques? a les privades sí que n'hi ha, però a quin preu? Per 700€ mensuals moltes mares alemanyes es plantegen seriosament quedar-se a casa a fer de mares i abandonar la seva professió. És lògic que el govern alemany posi les mares entre l'espasa i la paret? Quina mena de govern és aquest que a sobre s'ha de plantejar introduir la quota obligatòria de dones a les empreses? A quina societat i a quin segle ens trobem? Molt contradictori tot plegat.

Enmig d'aquesta contradicció sents a dir: potser és que això és el que necessita un país per a ser motor d'Europa? o a què es deu l'èxit d'Alemanya?

Sincerament, si a mi no em deixen treballar ja se'l poden ficar allà on els càpiga l'èxit.