tot flueix

vaig a donar-li les gràcies a Heràclit d'Efes, filòsof presocràtic que va viure cap el 500aC. Ell defensava que tot es trobava en estat de canvi continu > estat de flux.

M'encanta la idea de què tot flueix, tot canvia, no ens banyem dos cops al mateix riu, no visitem dos cops la mateixa ciutat, no besem dos cops la mateixa persona, no vivim dos cops el mateix dia per molt rutinari que pugui ser. Tot canvia, i més les persones. El que visquis avui no ho has viscut abans ni ho tornaràs a viure demà. I ha un temps per a tot i aquest estat de flux constant ens porta més o menys ràpid cap a una direcció determinada.

Fa molt temps creia en el determinisme. Pensava que les coses no passaven perquè sí. De fet encara ho crec una mica. I m'encanta lligar caps, que tot sigui rodó, que tot tingui un perquè de ser...

Un altre exemple és un tipus de dansa contemporània en què un moviment porta a l'altre. Moure el cos cap a una direcció determinada implica una reacció per a no caure o deixar-te caure i quan et recuperes el teu cos és impulsat cap a una altra direcció i així podries deixar-te guiar per les forces que impulsen el teu cos i no parar durant hores i hores...

*_* una cosa porta a l'altra i hi ha un moment per a tot *_*

un petó