canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dijous, d’abril 26, 2007

avui m'enyoro...

...o trobo a faltar una vida normal: llevar-se, anar a treballar, sentir-se útil, tornar a casa i sortir de festa.

en canvi, després d'un dia com avui, tinc la sensació que no faig res, que el dia és totalment improductiu perquè encara no he fet la segona unitat del curs d'alemany del Goethe, encara no he canviat el pla de treball de la UOC, etc. M'estresso i m'estresso sola. Però és que voldria fer tantes coses i el dia s'acaba tan ràpid... sembla que tingués més temps abans quan treballava que ara!

escolteu-vos deu vegades seguides: "Plus D'hiver" de Yann Tiersen i ja veureu com també us posareu a plorar... ...amb llàgrimes als ulls però un somriure...

2 Comments:

Blogger nena_esther said...

Hola guapi!!!

No, no vull que et posisi tristona, eh? vale? d´acord? Aviat trobaràs feina! Aquí a Suècia ha pujat la demanda de dissenyadors web i sí, nena sí. Ja he comencat a treballar com a dissenyadora web. Xi xi, ole ole!

Dos díes per setmana treballo a una empresa que es diu "byu" y els altres en un grupo molt gran de comunicació que es diu "Edita". Tic molt contenta!!!

Segur que tu també trobes feina aviat, no et preocupis vale?

petonets
Esther.
Per cert! Quin luxe, dinar amb el Valerio! wow! i aquest noi tan mono que es diu Guillem? Es el teu xicot? sí si si

És molt guapo!

Petons
Esther.

4:08 p. m.

 
Blogger niaixoniallo said...

ei guapeta,

que bé lo de la feina, no? he entrat a la pàgina web d'Edita i sembla xul.la l'empresa... waw!!!! jo també estic molt contenta per tu.

sí, sembla que la demanda de dissenyadors web també està pujant a alemanya. jo no voldria quedar-me aquí per sempre i de moment tenir una mica de temps lliure em va prou bé, només cal ignorar aquests moments de baixón que té això d'estar a casa mentre l'altra gent està treballant :)

i aquest noi tan mono que tu dius és un molt bon amic de fa moooolts mooolts anys :)

petonets guapíssima!!!!

* per cert, em fas pixar de riure amb els teus comentaris tereta!!!

3:13 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home