canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)
2 Comments:
Quina gràcia que fan els japos, sempre rient i fent la senyal (o és el senyal?) de victòria?! - o de V de Vendetta - jajajaja.
Quan els fas una foto a ells, què diuen enlloc de pa-ta-taaaa? xD
Petonets bonica!
Rosa.
9:52 a. m.
poz sí, i la veritat és que no diuen ni cheese ni patata ni lluís, sinó que només fan el signe de victòria... V!!! q monos, eh??
10:13 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home