de 7 al Puigmal ;)

Primer de tot, donar-li gràcies a la mare de déu de Núria i al sant Gil per trobar-me tan bé durant l'embaràs.

Segon, donar-li gràcies al Rico per a tenir la paciència que té i creure en mi jeje

Tercer, li podria donar gràcies al sant Pere per haver plogut només durant la nit de dissabte a diumenge i haver parat just que la tenda estava impregnada d'aigua i les parets començaven a no ser impermeables.

I finalment: hem fet el cim!!! el del Puigmal i, modestament per a obrir gana el diumenge amb en Pere i la Gemma, el de la Pala! La veritat és que era com un somni poder tornar a Núria després de tant de temps i mostrar-li al Rico el meu racó de terra preferit i poder pujar a aquest cim que, suposo, totes les Nuries estimem tan. Un somni fet realitat (posem-nos nostàlgics, que vés a saber quan el podrem tornar a fer!).

Aquí, per als que no s'ho creguin, les fotos de prova: