A quins extrems hem arribat?
Com s'han de veure... ahir em truquen el de comptabilitat i em diuen que em fan una transferència telegràfica perquè rebi el sou ahir mateix. Avui rebo un email del jefazo que em diu que ha fet la transferència avui!!
me cago en la puta, el rebré com a molt d'hora divendres
Increible, això de rebre emails directe del propietari de l'empresa dient-me que m'ha fet la transferència... els deu caure la cara de vergonya, de debó!
però és que a vegades et poden posar tan dels nervis que quasi acabes entenen el noi d'Emsdetten. nooo, tranquils, però és que la vida et pot tractar tan malament que entens que la gent es tornin bojos i facin bestieses.
Per la meva part he de dir que tinc sort d'estar envoltada de gent que m'ajuda a reflexionar i a parar els baixons o atacs de nervis... mameta, ja em coneixes... no he canviat.
Buscant l'estabilitat. Un petó. Núria
posted by niaixoniallo at 10:49 a. m.
1 Comments:
Nurieta,
tranquil·la, que tot anirà bé!! Ja sé que emprenya això de treballar i que no et reconeguin (a nivell de sou) la bona feina que fas... Però és que deu ser complicat per aquesta gent complir amb el pacte bàsic de tot empresari: pagar els treballadors...
En fi, no sé què més dir-te. Dissabte en parlem: tenim taula parada a Callús. A les 2: Avi Josep i iaia Maria. No sé qui més hi haurà.
Estic aquí pendent d'acabar una PAC de Psicologia de la Instrucció... Què et sembla? I demà tinc una feinada de déu a la Gene!
En fi!
Una notícia: mira't el blog que t'adjunto: és d'un periodista amb qui vaig xerrar una estoneta la setmana passada a Girona. I osti! què diu!!
http://ebatlle.blogspot.com/2006/11/la-importncia-de-la-formaci-conversa.html
Una abraçada ben forta i fins al cap de!
Joan (el papa!)
12:13 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home