canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

dilluns, de setembre 01, 2008

Randwand i Rucherköpfe

Bones!

hem tingut un cap de setmana genial i tot gràcies al Klaas i els seus 30 anys!

Divendres vam fer barbacoa a casa de la Gemma i el Klaas amb botifarres importades directament des de Barcelona. Que bones que estaven gent!

Dissabte vam agafar el BOB (Bayrische Oberbahn) i vam anar a Geitau. Des d'allà vam pujar cap a la Rotwandhaus i el pic de Rotwand (1884m). A la Rotwnadhaus vam quedar-nos a sopar i a dormir. Teníem "halbpension". I amb aquest nom ens coneixia ja tothom.

-- "Halbpension, veniu a buscar el primer"
-- "Halbpension, veniu a buscar l'amanida"
-- "Halbpension, veniu a buscar el segon"
Minuts i més minuts d'espera...
-- "No hi ha postres?"
Minuts i més minuts d'espera...
-- "Perdoni, per als Halbpension no hi ha postres?"
-- "És que tothom es queda tan tip després del segon, que ens esperem sempre mitja hora fins les postres"
Ah, doncs sembla que la nostra gana va poder més que amb la crema de rabe i porro i les Spätzle amb Rindgulasch :)

Les trampes de la Gemma jugant a cartes van ser tan descarades i colossals, que el proper cop que juguem amb ella llogarem un detectiu-espia.

La nit es veu que també va ser agitada, més que res que una de les dones de l'habitació a mitja nit va comencar a cridar "Achtung, Achtung!", o sigui "Alert, alerta!". Els rocs del seu company també eren tema de conversa l'endemà.

L'esmorzar va ser micris en comparació amb el súper sopar que ens havien donat. Però va servir de bona base per a l'escalada a la cara sud del Rucheköpfe. Vam fer unes quantes vietes de 4+, 5+ i 6, vam arribar al cim i després d'haver-nos cremat la pell descaradament, vam baixar mig corrent cap a Geitau a buscar el tren, ja que havíem quedat per sopar i ja fèiem tard.



Aquí fotos de l'aniversari del Klaas
I de l'escalada al Ruchenköpfe

1 Comments:

Anonymous Montse said...

¡Hola! Sóc la Montse. Gràcies per la resposta al significat de "gefühlter"!
Doncs no, no ens coneixem. Fa molt que et llegeixo i fins i tot alguna vegada t´he comentat. Sóc una enamorada de la ciutat de Munic i buscant buscant em vas sortir tu.M´agrada llegir els teus posts.
Molt maques les fotos!

10:50 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home