una catalana per Munic

canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

diumenge, de desembre 24, 2006

tot s'acaba...

Lena, Vanessa i jo preparant àlbum de fotos per la Nurieta... vaia currada i merci a Sanafir per esponsoritzar-ho ;)


La Vane ensejant flauta... saaaaaanta niiiitt plààààcida niiit...

El Bastian, el xicot de la Vane, amb la seva càmera nova... que fotogènic!!!!!

Prost!


i... ein guten! Germann germann germann de canyella i vainilla... uff uff quin empalagament...

Concert de flauta a la festa de la Lena! flautista, cantant i directora.

I les megacracs de la festa. ens hem fet grans...

dissabte, de desembre 23, 2006

tornem a casa per Nadal!

és curiós.
es ist komisch.

quedant-nos fins el 24 hem trobat la gent que ha tornat a Augsburg per Nadal, com la Vanessa i el Basti, i hem pogut acomiadar-nos de tots els schwallers que han marxat cap a casa per Nadal. La veritat, es fa estrany estar aquí i que ja no hi quedi ningú... el Dan ha estat l'últim a marxar, aquest vespre.
wenn man bis dem 24. hier bleibt, trifft man die Leute die für Weihnachten nach Augsburg zurückkommen, wie Vanessa und Basti, und ich habe auch mich von allen Schwallern verabschieden können. Die sind alle schon nach Hause. Dan ist der letzte gewesen, heute Abend ist er gefahren. Ehrlich, es ist schom komisch, hier zu sein und dass "niemand" da ist...

ara dues setmanes, dues setmanes de VACANCES!!!!! es fa estrany això de tenir dues setmanes de vacances "obligades". Em refereixo a què quan vaig marxar cap a Japó tres setmanes era perquè m'ho havia muntat jo, tenia ganes de fer vacances, de marxar lluny, etc. Ara em toca fer dues setmanes de vacances perquè per Nadal tothom ha d'estar a casa seva i no es treballa. Mira, és així. I com que la meva família està a Manresa, doncs cap allà aniré. Curiós, oi? és l'única època de l'any en què passa un fenomen així.
jetzt zwei Wochen, zwei Wochen FREI!!!!!!! es ist komisch, zwei urlaubspflicht Wochen zu haben. Ich meine, als ich nach Japan für drei Wochen geflogen bin, war es, weil ich das entschieden hatte, weil ich urlaubsreif war und wollte ganz weit weg. Jetzt muss ich zwei Wochen Urlaub machen, weil Weihnachten ist und für Weihnachten alle zu Hause sein müssen und man nicht arbeitet. Es ist einfach so. Komisch oder? So was passiert nur für Weihnachten, nur einmal im Jahr.

de totes maneres aquestes dues setmanes em sembla que seran ben ben curtes i la vida tampoc canviarà gaire de la que tinc aquí a Augsburg. Sí, hi haurà dies de família total. Però també hi haurà dies de voltar, voltar molt: Balaguer, Cambrils, Barcelona, potser fins i tot Madrid..
allerdings ich denke, dass mein Leben in den nächsten zwei Wochen nicht viel anders sein wird, als das Leben, das ich hier in Augsburg habe. Ja, ich werde Tage mit der Familie verbringen. Aber ich werde auch viel rumreisen: Balaguer, Cambrils, Barcelona, vielleicht sogar nach Madrid...

un petó a tots i ja sabeu on trobar-me fins el 7 de gener.
ein Kuss an allen und ihr wisst schon wo ich bis den 7. Januar sein werde.

dijous, de desembre 21, 2006

el caganer...

aquí tothom se'n fot de nosaltres perquè:

- tenim un caganer al passebre
- fem cagar el tió
- ens caguem amb tot caiquitxu
- fem torres de persones
- etc.

sí, sí, sempre hem estat, som i serem DIFERENTS!!!!!!!!!

------------

here everybody laughts about the Catalan people because:

- we have a shitter in the crib
- a tree log shits our presents for Xmas
- we don't say fuck you, but I shit on you
- we make people towers
- etc.

yes, yes, we've always been, are and will be DIFFERENT!!!!!!!!!!!!!!



pollo de nadal FOREVER!!!!!!!!!!



l'últim tapas abend de l'any... sniff sniff..





dimecres, de desembre 20, 2006

PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!

Ahir, avui i demà és l'aniversari dels aviets Carme i Lluís i del cosinet Dani (el que es casa al març!!). o sigui que... PER MOLTS ANYS A TOTS TRES!!!!!!!!!!!!!!!!

sabeu que potser ja tinc caseta a munic??? no ho dic gaire alt perquè no vagi malament... petoneeeeeeeeeeets!!!!!!!

dimarts, de desembre 19, 2006

sonnenschein / brilla el sol

i tot sembla ser tan bonic i especial i... l'època abans de nadal és especial, té quelcom que la fa increible; tothom està de bon humor, tens mil sopars i trobades al tollwood o al christkindlmarkt i tens ganes de retrobar aquelles persones que fa temps que no veus.

:)

Feliç!

diumenge, de desembre 03, 2006

Diumenge...

maha no va ser a muerte; valia cinc euros i vam ser més catalans que alemanys i no hi vam entrar.
----
Maha war nicht wie ich geplant hatte; Eintritt hat fünf euro gekostet und wir sind mehr katalan als deutsch gewesen und sind nicht rein.

Bé, de fet la cosa va anar així:

divendres vaig arribar morta de la feina. No tenia claus de casa perquè dimecres les hi havia deixat a la nurieta i dijous, pensant-se que jo tornaria a casa, me les havia deixat a casa meva.

Total, que vaig arribar, vaig anar a fer una birreta amb la nurieta al The Post, em va donar les seves claus del kloster, vaig anar a la seva habitació del convent a dormir i em vaig posar el despertador a les 10 menys deu perquè a partir de les deu no hi pot haver gent de fora al convent...

M'adormo i a 3/4 d'onze em desperto gràcies a la Sandra que em truca per veure què faig. ufff... surto ben espitada i tapada fins dalt del convent i quan estava quasi a casa la sandra m'arriba un sms de la tara que em diu que m'obra la porta... danke danke!
----
So ist es gelaufen:
Freitag bin ich von der Arbeit k.o. nach augsburg gefahren. Dort habe ich mich mit Nurieta in The Post (Irish Bar) getroffen. Bierchen getrunken und festgestellt, dass sie meine Schlüsseln bei mir zu Hause gelassen hatte. Super! Wieder ohne Schlüssel. ups! Tara hat Handy aus. Ich bekomme den Schlüssel der Nurieta, also fahre ich ins Kloster und schlafe ich dort ein. Bevor ich meine Augen zu mache, stelle ich meinen Wecker auf zehn vor zehn, da um zehn uhr darf man keinen besuch mehr haben (man darf eigentlich auch nicht seinen Schlüssel jemanden leihen). wie markus sagen würde: alles illegal!
Anyway, irgendwann klingelt mein Handy: die Sandra ist dran! Frag mich was ich mache, sie sitzen bei ihr und glühen vor. Ok, muss so wie so vor 22 uhr von hier raus, also komme ich gleich zu euch. Auflegen. Uhr anschuen: es ist 22.45!!! Gott gott gott, vom Kloster fliehen und plus keine Nonne auf dem Weg zur Tor treffen... Ich lauf den Hof zum Tor, wo im Takt meinen Schritt alle Lichte angehen -ich fühle mich wie eine Flüchtlinge- und Tor zu, geschafft! Bin raus vom Kloster.



Em dutxo i torno a ser persona. Vaig a casa la Sandra, cafetó, Mirto, birreta i schlagmusik!!! Acabem fent un karaoke d'aquells improvisats, increible. Al final sortim a les 3 de la nit perquè fins llavors en teoria hi havia massa gent per entrar al maha.
Anem al Maha i volen cinc euros. Passem, total, cantant schlagmusik a casa la sandra ja ens ho estàvem passant bé! ;) A dos quarts de cinc em fico al llitet... mmm...
----------
Bei mir; zum glück hat Tara ihr Handy an gemacht, um ihrer Wecker zu stellen, bevor sie ins Bett gegangen ist!
Bei Sandra: Bier auf, anstoßen, trinken und wieder weg zu mir; ich muss mich "frisch machen"!!! ich dusche mich, fühle mich gleich wie neu geboren und bei Sandra, bevor ich weiter Alkohol trinke, mache ich mir einen schönen leckeren Expresso!
Dann geht's mit Mirto weiter, wird auch Schlagmusik in einem spontanischen selbst improvisierte Karaoke gesungen, wird kurz in die Maha reingeschaut (um festzustellen, dass gegenüber den 5 euro eintritt, unser Karaoke viel besser war) und wird wieder Karaoke gesungen und geraucht. Und um 4.30 sagen wir alle: GUTE NACHT!!!!!!!!!!

divendres, de desembre 01, 2006

maha a muerte?

és divendres i com la tradició dicta, aquesta nit passada l'hem treballat... ara aniré a casa, dormiré (si puc) i avui obre el Maha!!!! he de trucar la nurieta, que té les meves claus des del dimecres que es va quedar a mumir a casa. Ja veus quina catàstrofe!!!

Markus, Roland i jo FOREVER!!!! (my new family)

petonets i bon cap de setmana, la major part del qual crec que dormiré...
núria