una catalana per Munic

canviar de ciutat, de feina, d'amics... un dels meus hobbies, què us he de dir! començar de zero... m'agrada i a la vegada em fa ser cada cop més forta... però no sempre es pot ser forta i a vegades caus i no saps com aixecar-te... Al final he après a plantar arrels i aquí estic, a Munic amb el meu xicot i una preciositat de fillet :)

 

diumenge, de juliol 18, 2010

Kocherlball - el ball dels cuiners de Munic

Al segle IXX (cap el 1880) cap a 5000 criats (cuiners, criadores, missatgers, etc.) es trobaven a l'estiu cada diumenge al matí entre les 5 i les 8 per ballar a la torre xinesa dels jardins anglesos de Munic (Chinesischen Turm). Es trobaven al matí tan d'hora per poder anar a treballar després. Al 1904 se'ls va prohibir trobar-se perquè va ser considerat èticament incorrecta. Al 1989 per celebrar el 200è aniversari dels jardins anglesos es va recuperar el Kocherlball i des de llavors té lloc el 3r diumenge de juliol, o sigui avui!

El Gil i jo ens hem llevat a les 6 del matí per poder-hi assistir. Actualment comenca a les 6 del matí i acaba a les 10. Hi ha gent que hi va sense haver dormit, altra havent dormit un parell d'hores. A partir de les 4 del matí ja hi ha gent amb canelobres, espelmes i menjar, perquè cap recordar que a la torre xinesa hi ha un Biergarten i als Biergartens bavaresos està permès portar menjar però no beguda. Tots vestits amb Dirndl o Lederhose, els vestits tradicionals bavaresos i disposats a ballar o a aprendre els balls tradicions de Munic.

Nosaltres hi hem anat amb la Maria. Hem arribat cap a les 7, hem esmorzat una botifarra blanca amb mostassa dolca acompanyat d'una bona cervesa. Hem ballat una miqueta amb el Gil que ho ha disfrutat de veritat i cap a quarts de deu hem tornat a casa.

Ha estat una vivència única que no té res a veure amb l'Oktoberfest i que val la pena veure. L'any que ve hi anirem a les 4 per poder veure la torre xinesa envoltada de llums d'espelmes i viure com el dia va neixent.

Aquí algunes fotos:



dijous, de juliol 15, 2010

Hirschkörnlkopf - el cap cornut del re



Diumenge vam aprofitar el bon temps per fer una excursioneta als Alps. Vam anar a Jachenau i des d'allà vam pujar al Hirschkörnlkopf. Vistes espectaculars del Walchensee, dels Alps i dels Prealps.

L'estiu als llacs de la Baviera




Aquí a l'Starnbergersee, un llac al sud de Munic que fa 20km de llargada i quasi 5 d'amplada amb una profunditat màxima de 127m.

dissabte, de juliol 10, 2010

Encara que no hi fóssim...

des de Munic pensem el mateix


dilluns, de juliol 05, 2010

meravigliosa Sardegna


Mostra Sardenya en un mapa més gran

Feia molt que no escrivia al Blog i avui, justament avui, una personeta m'ho ha recordat. I va bé, perquè avui també és un dia ideal per a escriure-hi.

En Rico, en Gil, la Selma i jo (o sigui la família al completo) hem passat una setmana de vacances a Sardenya. Han estat unes vacances de platgeta i bona vida, moooolt bona! Ha servit perquè el Rico s'adonés que fer vacances a la platja no vol dir rascar-se la panxa tot el dia, sinó que també significa moure's: ara jugo a pales, ara faig snorkeling, ara faig castells a la sorra, ara nedo, etc. etc. I entremig un dia d'escalada perqué no sigui dit ;)

Vam aterrar a l'illa el diumenge 27 de juny. Arribàvem poc abans de les tres i en teoria a les 3 ens donaven el cotxe de lloguer i cap al càmping a Porto Pozzo i a fer un banyet just arribar. Doncs no. Resulta que el cotxe que havíem llogat havia tingut un accident. Ens en donaven un altre perÒ, que arribava més tard... una horeta i mitja. Sí, sí, una hora i mitja en italià = 3 hores. Vam tenir sort que just a aquella hora jugava Alemanya contra Anglaterra i que Alemanya guanyés. Just acabat el partit arriba la paia amb el cotxe que ens tocava i després de negociar tornar-lo brut (amb nens us asseguro que és un mooolt bon tracte), vam sortir per Porto Pozzo. Al càmping tot molt bé i la tenda nova genial: és de luxe luxe!!!


El dilluns 28 vam volar provar d'escalar. Vam dirigir-nos cap a Cala Spinosa, al Capo di Testa, única zona d'escalada esportiva a la Costa Smeralda. No sabíem si funcionaria o no, dos adults i dues criatures, cosa difícil. No va funcionar: ens vam deixar les ressenyes a la tenda i el Rico, després d'inspeccionar la zona, va dir que era massa perillosa pels nens. Vam fer dia de platja encaixonats entre roques i una mena de tenda per tapar el sol, perquè el Giló no se'ns cremés. La prudència ens ha anat bé: ningú s'ha cremat ni ha agafat una assoleiada.


El dimarts 29
vam continuar la ruta platgera: Cala Licciola. Una platja fantàstica, ideal pels nens, quasi paradisíaca.




El dimecres 30
va ser el torn de la Marmorata. Una platja més comercial, moolt comercial: amb tombones per llogar, apartaments monstres a primera línia de mar, però la platja en sí també deliciosa.

El dijous vam deixar el càmping per dirigir-nos cap a Oristano a fer la visita obligada anual a l'Eloisa, Cristian i Corrado. De camí vam parar-nos a escalar a Ósilo, prop de Sassari. Vam anar a la zona Dimenzione i vam fer un parell de rutes. Totes faciletes, 5b / 5c. Però va funcionar, el Gil es va portar molt bé, fins i tot va dormir un ratet i ens va deixar escalar bastant. La Selma va fer amics alemanys (dos nens que també havien anat a escalar amb els pares) i la vam tenir ocupada una bona estoneta. Al vespre cap a Oristano, dutxa de luxe, llit de debó i menjar calent ;)

Divendres vam continuar la ruta platgera per la costa oest amb dues alemanyes més: la SAbina i la Mimi de Berlín, que també han fet vacances a Sardenya els mateixos dies que nosaltres, però justament a l'altre cantó: a Caglieri. Van venir amb el tren fins a Oristano i amb el bus fins a la platja de San Giovanni, just sota de Tharros, antiga ciutat romana. Les platges de la costa oest són més amples i ventoses, ja que hi bufa mestral.


Dissabte vam fer una mica de pausa. Al matí vam estar per casa reposant, per dinar vam anar a casa dels pares de l'Eloisa a Torregrande, on a les 4 vam poder viure la derrota d'Argentina contra Alemanya. Cap a les 6 vam anar a la platja d'Is Arutas. Una platja espectacular, amb la sorra blanca blanca, una sorra que no s'enganxa gens a la pell (ideal quan tens bebès que t'estan tot el dia a sobre). Al vespre pizza davant del mar a Funtana Meiga.

Diumenge: últim dia de platja amb l'Eloisa i el Cristian a la platja de Putzu Idu. Una platja molt petitona, però perfecte pels nens perquè no s'enfonsa ràpid. Després dinaret ràpid i cap a Olbia falta gent. Vam arribar molt tard a Munic i a casa poc abans de la 1 de la nit.

Són quasi les 10 del matí i s'acaben de despertar els nens. Bona hora, almenys m'han deixat escriure l'article ;)
Aquí algunes fotos
Peotneets