la neu va i ve i torna a venir i torna a anar-se'n

Sí sí, molta neu. Ara ja està marxant. Les fotos són de dissabte al matí... Tot ple de neu, fins i tot es va ficar a dins l'armari de les sabates... clar, i és que és com la sorra de la platja, que es fica per tot arreu... sort que la neu aviat es fon!
Dic sort, perquè aquesta setmana no em cal neu al balcó, que estic de trasllat i a algun lloc he d'anar deixant les caixes que vagi empaquetant, no? A sobre, per al trasllat em caldrà bon temps, perquè la furgo-camió-digues-li-com-vulguis és oberta. Ups!

avui m'he llevat feliç i encara en sóc.

ahir no estava per sortir ni per trobar-me amb gent ni res de res... vaig estar pensant si anava sola al cine o si em quedava a casa vegetant. Al final vaig anar a casa la Lena on vam ser una bona colla i vam estar bebent Feuerzangenbowle (semblant al vi calent, però amb rom). El món va a tornar a somnriure i vaig veure que una cosa sí que cal per a ser feliç: tenir paciència i viure-ho tot tal com ve i no voler-se anticipar al futur... en resum: CARPE DIEM.

Merci Gemmeta. Un petó i un somnriure d'orella a orella i sense el somn: ben fort!!!! ;)

No puc més...

òstia puta, quan semblava que les coses havien de sortir rodades, noooooo!!!! Me cago en la puta, òstia déu!!!

Ho sento, m'havia de desfugar, em sap greu, però és que una setmana pel trasllat resulta que potser no em trasllado? o almenys no ara?? diossss. I com me n'havia alegrat jo i com em vaig sentir ja a casa el dissabte quan vam cel.lebrar la festa i què sé jo què més.

Toca't els c... dels nervis, us ho dic en sèrio. òstia puta, quan no haurem de tenir paciència? sempre paciència, sempre esperar, esperar i esperar. Sembla que aquesta p. vida sigui una espera continua! n'estic farta.

me n'havia alegrat massa aviat, oi? anda ya, que els donin a tots pel c...

q tingueu un bon dia, núria.

++ avui és un dia en què m'encantaria estar a Manresa i tenir-ho tot molt i molt més fàcil, ho he de reconéixer. Es macht kein Spaß mehr.

*la primera neu de la temporada*

Com havien predit... ha estat llevar-se, mirar per la finestra i veure-ho tot amb una capeeeeta prima prima de farina. Per fi, dos mesos més tard que l'any passat, ha caigut la primera neu. El paisatge ja no és verd ni té colors, s'ha convertit en un paisatge en blanc i negre. A mi m'agrada, m'agrada la puresa que té la neu i la sensació de relax que t'aporta mirar a l'horitzó i veure només blanc i negre. De fet a mi sempre m'han agradat els colors, però la fotografia en blanc i negre m'encanta i això de tenir uns quants mesos en blanc i negre a l'any no em fa pas res! ;)

----------------

Sie hatten es schon vorgesagt... als ich heute aufgestanden bin und aus dem Fenster geschaut habe, habe ich eine hauchdünne Mehlschicht gesehen. Endlich, zwei Monate später als letztes Jahres, ist der erste Schnee gefallen. Die Landschaft hat ihre Farbigkeit verloren und ist schwarz weiß geworden. Ich mag es, ich mag die Reinheit des Schnees und dieses Relaxgefühl, das ich bekommen, wenn ich meine Augen ins Horizon richte und nur schwarz weiß sehe. Eigentlich mag ich Farben sehr, aber schwarz weiß Fotografie finde ich wunderschön und es macht mir nichts aus, wenn im Jahr ein paar schwarz weiß Monate gibt! ;)

+ cap de xamfri +

HILFE!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dios, la setmana comença molt molt bé. Resulta que la noia que deixa el pis d'aquí a Múnic és la que en té el contracte de lloguer. La setmana passada la Leslie va aclarir que seria ella la que tindria el contracte a partir d'ara. Doncs bé, aquest dissabte van fer WG-Party i tot i que la llogatera ho sabia, va durar massa per al seu gust i ara no li vol fer el contracte a la Leslie!!! Que fort, oi? Espero que la convencin o almenys que li doni al Benedikt (el noi que viu amb la Leslie i esperem, futur company de pis meu). Pregueu perquè surti tot bé, sinó hauran de deixar el pis ells dos i jo no hi podré anar a viure mai! déu meu, pobra Leslie ha d'estar feta caldo...

A part d'això el cap de setmana ha anat molt bé, molta festa i un taller de dansa contemporània molt interessant i xul.lo.

I no, l'hivern tampoc ha arribat tot i que han dit que avui nevaria... potser demà està tot blanc? ui ui ui, quina il.lusió!!!!

Petonets, núria
Per cert, la nurieta de balaguer ja està a Auckland fent anglès amb coreanos, xinos i brasilenys!

Auenstraße 35

La meva nova adreca:
Auenstraße 35
80469 München

Fem una mica d'explicació: això verd de dalt a l'esquerra és el cementiri "del sud" (südlicher Friedhof). El riu que passa just pel costat de casa és l'Isar, el riu més important (o l'únic?) que passa per Múnic.

A aquesta foto es veu com estic d'aprop del centre, de l'estació central i de la Theresienwiese (aquest terreny en forma de fava de l'esquerra de la imatge). I la feina està un pelín més a l'esquerra de la faveta ;)

Munxen, Munxen, ich komme!!!!!!!

Gent que ja tinc pis a Múnic!!!!

Ahir em va trucar la Leslie, la meva futura companya de pis, i em va dir que ella i el Benedickt s'havien decidit per a mi, que volen que visqui amb ells i jo, encara que no tinguin ni Waschmaschine (rentadora) ni Keller (quarto traster), els he dit que sí!!!!! i és que per a què serveixen tantes comoditats???? la vida és més divertida sense rentadora... i sinó mireu-vos Coses que no et vaig dir mai de la Isabel Coixet i ja em donareu la raó ;)

--------------------

Geil!!!!!! ich habe Wohnung in München!!!!!!!

Bald ziehe ich um. Gestern hat mich Leslie, meine zukünftige Mitbewohnerin, angerufen und mir mitgeteilt, dass sie und Benedickt für mich sich entschieden haben und wollen dass ich mit ihnen wohne. Und ich, obwohl sie keine Waschmaschine und keinen Keller haben, habe ich zugesagt!!!! ehrlich, warum will man es so bequem haben??? ist das Leben nicht lustigere ohne Waschmaschine... ansonsten schaut ihr euch den Film Was ich Dir noch nie erzählt habe von Isabel Coixet und ihr werdet mir zustimmen ;)

inflamación de los senos paranasales

això és exactament el que tinc... Joanet, com ho traduïm això? Inflamació dels quèèèè? paranasals!

Doncs res, el que passa és que quasi no respiro, que em fa mal el nas, les orelles i el coll i que estic ben ben tapada. Fins avui també em sentia molt dèbil i no tenia ni gana! La gent de la feina flipaven, tinc fama de comilona, i evidentment això de què quasi no mengés o no em vingués de gust res era quelcom aliè a la meva persona. Això ja ha passat a la història, avui m'he comprat esmorzar i tot: un Krapfen o un donut sense forat. mmmmm...

Avui vaig a veure un altre piset a munic. Un pis compartit amb un noi i una noia que també treballen, 5a planta, amb vistes als alps i dues habitacions d'11m2. Ja veurem què tal...

Continuo currant... besets i bon cap de setmana si no torno a escriure abans.
núria

Pero que no ves, el mundo al revés...

que no ves, el mundo al revés...
algú en aquest món té la mà igual de gran que jo... who the hell is it?? ;)

dues setmanes de vacances i un bon any

Dues setmanes de vacances plenes de:
- dinars familiars que realment no han estat gens malament ni han fet pal
- hores i hores de dormir (ja em feia falta! i me'n torna a fer!!)
- moviment: he aconseguit anar a córrer (merci Guillem pels consells i per portar-me on em vas portar) i adonar-me que Barcelona, les distàncies, enganyen, no és pas tan gran com tothom es pensa, boicot al transport públic, anem tots a peu!!!
- m'he adonat que hi ha amics i amigues amb les quals m'entenc pitjor del que pensava o fins i tot molt millor del que mai hagués pogut arribar a somniar (ni en la utopia) en la meva vida
- molts somriures, sobretot amb les pompigirls: Marga, Albeta i Mire; sou genials, I love you soooo much!! què faria sense vosaltres?
- i què faria sense la Txelleta que m'ha acollit uns quants dies a casa seva i amb qui hem estat sorprenentment de molt, però que molt bon rotllo.
- els meus pares, que s'han portat molt bé i als quals crec que hem (amb la Txelleta) fet feliços perquè hem demostrat ser les millors filles del món (ja ja ja)
- i mooolt mooolt més: cosins amb qui cada cop hi ha més bon rotllo, amics i amigues amb qui la relació continua com si mai hagués estat fora, etc.

I un començament d'any, en què m'he sentit més com a casa que mai. Això d'obrir els ulls i veure el mar ha estat increïble. I viure la primera posta de sol a Cambrils, al far, amb la mirada al Montsant no es pot descriure amb paraules, s'ha de viure... m'encanta.

M'he decantat per una vida fàcil: de "gran" vull viure a Catalunya i vull estar amb un bon catalanet... Només vull ser feliç.

I m'he adonat que per molt que un dia pensem que entenem el "funcionament" d'aquest món, vivim enganyats... I don't understand this world anymore!!! sóc feliç, sí, molt, però pessiga'm i digues-me que és veritat!

Un petó